Oscuridad

Hace exactamente 24 horas, un dia, que Barcelona vive casi en la oscuridad. Ha sido un apagón considerable y espero que se pueda subsanar lo antes posible.

Circular por la ciudad, con el 60 por ciento de los semaforos, inoperativos es jugar al "ahora pasas tu, ahora paso yo". Las autoridades agradecen el civismo de los ciudadanos. Quin remei ens queda! Ressignar-nos!

En mi caso, a las 10 de la noche no podíamos hacer nada. En casa había dos velas y iluminaban poco, así que me fui a la cama. No fue por sueño sino aburrimiento. Además, vivo en un séptimo piso, asi que subir las escaleras por subirlas pues no apetecía.

Vivir a oscuras ha sido una nueva experiencia, un poco rabiosa cuando veías que los vecinos de de la calle de delante si que disfrutaban de este bien tan preciado.

No escribo más que no quiereo gastar más electricidad de la que me toca, y pueda ayudar a recuperar la normalidad eléctrica de la ciudad.

Personatge públic

Déu ni do la polèmica que s'ha generat amb la portada de l'últim número de la revista satírica "El jueves" (que irònicament surt els dimecres). Divendres al migdia, per ordre del jutge Del Olmo es va decidir segrestar tots els exemplars de la citada revista considerant que incorrien en delicte d'injúries a la Casa Reial, i en particular als Prínceps d'Astúries que sortien en actitud més que carinyosa.

La Constitució espanyola, vigent des de 1978, inclou una sèrie d'articles referents a la Casa Reial i les prohibicions que giren al seu voltant a l'hora de referir-s'hi. Però, com tot a la vida és "subjectiu". Perquè en alguns casos els acudits són considerats injuriosos i en d'altres en fem bandera per demostrar que som un democràcia madura?

A més, si ens fixem en la vinyeta de l'acudit és real "como la vida misma" i ho podrien dir qualsevol parella que exerceixin l'acte reproductiu.

Divendres a la tarda les tertúlies radiofòniques anaven plenes d'aquest tema. Alguns savis comentaven que el Rei és seguidor de la revista i que s'havia fet dibuixar expressament una caricatura i dubto que el príncep, que diuen que també és de la broma, hagi aixecat la veu en contra d'aquesta portada.

Aleshores ha sigut només decisió del jutge, ratificada posteriorment pel Fiscal de l'Estat, el que ha pres la decisió? Ha rebut alguna trucada de les altes esferes per por a la mofa vers la monarquia? Hauran sigut els d'"Aquí hay tomate" que ja van tractar el tema dijous a la tarda?

Tot i la portada, els rumors que envolten a la monarquia i als personatges públics són nombrosos i sovint poc contrastats. Molta gent diu que els ha vist allà, fent allo o fent lo altre, que si té un fill allà, que si el Príncep desfassava quan feia la mili a San Javier, i també sobre la reina i els seus viatges a la Índia per veure un amic "metge".

Quan ets un personatge públic, com el cas dels membres de la casa reial, passen aquestes coses (per enveja, per simple mofa, antimonàrquics, periodistes del cor sense escrupols), però en el cas de la portada trobo que se n'ha fet un gra massa. Què serà el següent? Segrestaran la publicació si un dia els denuncio jo perquè considero que m'han ofès?

Com deia una cançó: "lo dudo, lo dudo, lo dudo".

Leo leo, que lees?

No se que me esta pasando últimamente que leo poco o nada. Llego a casa de trabajar y me leo el diario, La Vanguardia por supuesto, mientras con el otro ojo miro las novedades del culebrón de TV3 (no se cuantas temporadas llevan ya pero creo que siete u ocho).

Una vez finalizado el capítulo, muy a mi pesar, me tumbo en el sofá y se me cierran los ojos. Y eso que soy un detractor radical de las siestas ya que me dejan hecho una piltrafa y con la cabeza dispersa.

Después de ese breve período de asueto podría aprovechar para coger cualquier de los múltiples libres que tengo empezados, tanto en lengua catalana como castellana, pero descarto la idea y me conecto a Internet.

Día si y día también siempre hay algún plan por la tarde, ya sea hacer deporte, acercarte a la playa o simplemente relajarte en una terraza con los amigos y una cerveza en la mano.

Normalmente, a no ser que sea fin de semana, procuro cenar en casa y luego me tumbo al sofá o en mi cama a ver que echan en la denominada "caja tonta".

Como podéis ver, tengo poco tiempo libre para leer y el que tengo, por X o por Y, lo ocupo en otros habitos que no son la lectura,

Claro, luego no me puede extrañar cuando me pasa cuando veo a mi amigo Enric de la facultad y me pregunta que libro he leído últimamente y siempre le digo que tengo bastantes empezados pero no consigo terminar ninguno.

A ver si procuro encontrar tiempo para relajarme y pasar un rato con una lectura entretenida, y así de paso, se lo puedo recomendar a mi ilustrado amigo.


P.D. Aún llevo en mi cartera un libro de recopilación de artículos de Quim Monzó, que ya me había leído pero me encantó, y no consigo acabarlo.

Lisboa

Quins records em van venir al cap ahir quan veia a Mikimoto recorrent els carrers de Lisboa. Moltes sensacions, pensaments i emocions van venir a la meva ment quan veia els carrers estrets i empinats, el Castell de Sao Jorge, la Torre de Belem, Cascais i la seva plaça del peix, en definitiva, tots els indrets.

Ja fa cinc estiu, el meu company d'Erasmus, Sr. Joan Serrano, i un servidor van recórrer Espanya i Portugal durant tot el mes d'agost. Va ser increíble tornar a veure molts companys a les seves ciutats i en els seus ambients. Vam visitar ciutats que ja coneixia com Santander o Múrcia però vaig descobrir les excel·lències d'indrets com León, Oviedo, Mèrida, València i finalment Lisboa de la mà dels companys portuguesos.

Vam estar més d'una setmana per terres luses i vam fer de tot. Teniem seu a Cascais, a casa de la meva tieta, però vam anar un dies a Algarbe i un parell de dies passejant pels foscos carrers de la ciutat dels "fados" guiats per la gent d'allà.

Amb els records de la nostre visita i la que estava fent Mikimoto vaig decidir que hi tornaria un cap de setmana llarg o un pont, per reforçar els meus lligams amb aquesta ciutat. Lisboa, espera'm que ja vinc!

Barbacoa a Mirasol

Dissabte dia 10 de juliol. Impressionant i tremenda festeta per celebrar els 28 anys del nostre amic, Eduard Mateu!

Menú: Amanideta, carn a la brasa i molta cervessa i ampolles de vi.

Orquestra convidada: I-pod, sonant amb música variada gairebé vuit hores seguides.

Un bany de tarda fantàstic per pair tota la carn i culminem amb l'assistència al Festival Internacional de Salsa de Sant Andreu de Llavaneres ( l'activitat més fluixeta del dia). Ja ho deien allò de "Manolete si no sabes torear (en el meu cas ballar salsa) para que te metes".

Deixo una imatges que espero plasmin l'anim d'aquell dia.

Edu, t'esperem pels 29, que al pas que anem seran sonats!

Bicinguitis

Una nueva especie de patología ha invadido la ciudad de Barcelona. No es la gripe o un constipado de verano (aquellos que arrastras semanas y semanas), sinó la bicinguitis.

Esta nueva enfermedad debe su nombre al fenómeno que ha nacido de la iniciativa municipal de poner a disposición de la ciudad bicicletas a muy low-coast para desplazarse por sus calles. Sobradamente conocido su nombre: BICING.

En esta ocasión mis dotes de pitonisa Lola han fallado ya que presagié que la enfermedad del verano iba a ser la visita de Woody Allen a Barcelona con Scarlett Johansson a la cabeza seguida del duo "jamón jamón" (Bardem i Cruz). Mira que la ciudad está como loca con la película, la gente mataria por salir en ella y las empresas pagan fortunas para que sus iconos salgan en pantalla.

No me quiero desviar del tema ciclista y vuelvo a la carretera.

Desde su implantación hará un par de meses, muchas voces críticas han pronosticado que el fenómeno "bicing" moriría de éxito y que no podría dar salida a toda la demanda. Al principio me resistía a pensarlo pero en ocasiones, como la de ayer, les tengo que dar la razón.

Retrocedamos un día. Fuimos a cenar a la Barceloneta. Típico bar de bocata y olor a fritanga cerca de los bazares. Una vez saciado nuestro apetito y sed, decidimos regresar con el vehículo de moda. El último bocadillo (de panceta con pimientos) nos invita primero a pasear hasta la Catedral creyendo que no habrá problemas para encontrar tres bicis libres. Eran las diez y media de la noche.

Primera parada: Plaza de la Catedral. Bicis disponibles: 0

Decidimos seguir andando hasta la Plaza Carles Pi-Suñer tocando con Portal de l'Angel. Bicis disponibles: 0

Subimos un poco más hasta la Plaza Cataluña. Ohh sorpresa hay bicis pero… aparece un texto en pantalla que dice:

-Ho sentim però en aquests moments no hi ha bicis disponibles.

Mentira!! Que las estábamos viendo delante. Un poco cabreados vislumbramos otro puesto BICING a 20 metros. Ahí que vamos! Hay una libre. Me la cojo. Me despido de mis amigos y tercera sorpresa. La cadena se ha salido y no hay manera de ponerla a sitio. Mala suerte la mía!

Mis acompañantes que se habían alejado unos metros no pueden parar de reír. Soy un poco gafe! Decidimos rodear la Plaza y paramos delante del FNAC. Está lleno de bicis pero… "Ho sentim però en aquests moments no hi ha bicis disponibles". No nos lo podíamos creer. Llevabamos más de 40 minutos buscando un vehículo de dos ruedas y no había manera. Tendría algo que ver Aznar en esto? ( hago la táctica PP de culpar de todo al PSOE, hasta de la subida del precio de los tomates, pero a la inversa).

Nosotros, defensores iniciales del servicio, empezamos a poner en duda la eficacia de la iniciativa sobretodo ante estas absurdidades (el bicicletero estaba lleno).

Finalmente, después de dos paradas más inutilizadas, consigo una bici libre en Rambla Catalunya con Consell de Cent. He tardado más de una hora en poder conseguir poner rumbo a mi casa y me duelen los pies. No he escogido el mejor calzado para la paliza que nos estabamos pegando ( llevaba las típicas sandalias nudistas de verano).

Pim pam subo para mi calle. Bueno "pim pam, pim pam" no que hace un poco de pendiente y con la segunda marcha voy un poco ahogado! 12 minutos después me aproximo a la parada de mi casa. Daba por descontado que habría sitio para dejarla pero ayer no era mi noche. Sitios libres: 0

Agarro con fuerza el manillar y pedaleo hacia la siguiente parada. Sitios libres: 0. Cagonto!! Donde dejaría la bici? Me la llevo a casa, o que? Empiezo a renegar pero, en un instante, se hace la luz. Un enviado de no se donde quiere coger una bici y me dice que me espere que sacará una. Ohh. Por fin!!

En total, tardé lo mismo desde la Barceloneta a mi casa que desde Barcelona a Rosas ( hora y media cuando no hay tráfico).

Morirse de éxito no se si lo hará pero anoche yo me quería morir de asco con el BICING. La iniciativa es bueno pero faltan bicis y sobran "Ho sentim però en aquests moments no hi ha bicis disponibles" cuando los bicicleteros están llenos.

Marchando un menú d'estiu

Tot i que avui no acompanya la meteorologia, ens trobem ja en ple estiu, i com a tal, el menú gastronòmic de les cases varia i s'adapta al calor i a nous horaris.

Els afortunats que tenen terrassa a casa seva aprofiten per sopar a la fresca. Si tens gesta i un jardinet estàs a la glòria.

Durant aquest període cal evitar de qualsevol manera els menjars de forn i les sopes o "cocidos". Si ja suem al carrer imagina't davant d'un plat de sopa calenta, terrible.

A l'estiu afloren els gazpachos, sucs de tomàquet, verdures, amanides fredes, entre d'altres àpats. En general, la gent sopa més tard i més light.

Són molts que aprofiten aquests mesos i les jornades intensives, els que la tenim, per allargar el dia. Fas migdiada i a la tarda/vespre t'apropes a les terrasses o a la platja a prendre la birreta, el cocktail i, si és festiu, unes tapetes.

L'única pega que li veig és que el menú d'estiu és menys variat ja que en fred es poden fer menys plats, i durant la setmana repeteixes sovint el gazpacho, roast-beef, truita de patata freda o torrades amb embotit. No us passa a vosaltres??

M'aconselleu alguns plats perquè aconseguim variar?

Mega càsting pel Club d'estiu

Ahir vam conèixer els nous tres integrants del programa de tarda de TV3, el Club d'Estiu, que dirigeix i presenta Albert Om. Déu ni do, es van presentar més de 1.500 candidats, i van anar passant rondes i seleccions fins a quedar-ne 11 finalistes.

Llàstima que no me'n vaig assabentar fins ahir ja que no descartaria haver-m'hi presentat. El no ja el tenia!

Com a forma de selecció de personal han inventat un nou format. Pel que he pogut veure, en una fase inicial, el càsting semblava el de OT, on els candidats havien de demostrar les seves capacitats còmiques i/o simpatia.

Posteriorment, els seleccionats anaven passant ronda i havien de comentar unes imatges a l'atzar que apareixien en un fons de pantalla croma. D'aquesta manera, podien demostrar les seves capacitats d'improvisació. La següent prova consistia en formar part de la taula del Club i comentar notícies curioses, tal i com fan la Cristina Puig o la Mabel Martí amb l'Albert Om.

Finalment, el repte final era sortir al carrer com a un reporter més i assaltar a la gent perquè comentessin preguntes de "l'actualitat", a veure quina habilitat se'ls hi observava.

Resulta curiós que cap dels tres nous col·laboradors seleccionats sigui periodista com a tal. Un és estudiant de teatre, la noia és actriu i animadora d'actes i el tercer és tècnic en audiovisuals. Perquè serà?? Prioritzen i prefereixen l'espectacle per sobre de les "taules periodístiques"? La televisió és només espectacle?

No tinc res en contra dels tres seleccionats però em va cridar l'atenció aquest fet. Veurem com els hi va i si després de l'estiu aconsegueixen fer-se un forat en la plantilla titular del Club, que a l'estiu presentarà la Cristina Puig i l'Eloi Vila.