Un Sant Jordi més o un Sant Jordi menys

Ja ha passat una nova Diada de Sant Jordi, i ja van 27 a la meva vida. Reconec que enguany no l'afrontava amb gaire il·lusió i no pensava fer res d'especial. Les calendes han volgut que aquest any caigués en dilluns (de per si ja és un dia que s'hauria d'esborrar del calendari) i tocava currar fins mínim les sis de la tarda.

D'una manera improvitzada el Director general de l'empresa va obrir la porta a plegar a les 16 hores i perdre l'hora que tenim per dinar. La gent s'hi va agafar com a un clau ardent, jo el primer. Pam, de 8 a 4 del tirón i a passejar per les Rambles.

Arribo a casa, deixo la moto i compro roses per ma mare i ma germana (missió complerta, ja hem quedat bé amb la familia). Faig un dinar light i em dirigeixo cap a la marabunta. La veritat és que en dies com aquests es respira un altre ambient. Sembla que ens hagin canviat la ciutat i el temps acompanya. La gent amb mànigues de camisa, les terrazes plenes i Barcelona fa goig (amb poca cosa m'acontento ja que sóc un enamorat de la meva ciutat).

Segona confessió del dia. Gairebé ni m'aturo a cap de les parades de llibres i desconec quin serà el més venut de la jornada. Observo poques cares familiars tot i que alguna que altre em sona però per altres motius que no venen al cas.

Passejant passejant i birrejant que birrejes se'ns fan les nou. Sopem un shawarma a la mateixa Rambla i cap a casa.

Balanç de la diada:

-Roses regalades: 2

- Llibres obsequiats: 0

- Km. recorreguts: puff, un munt ( hi ha molta gent i això cansa més)

- Dades d'assistència: depèn a qui preguntis ( la organització, la guardia urbana).

Tot i això, la Diada de Sant Jordi, tot i el pal que em representa a priori, no té preu per l'ambient. Diuen que és la festa del llibre i de la rosa. No hi estic d'acord. És la festa dels catalans/catalanes, del poble (ja semblo el Pujol amb tanta proclama).

Ens veiem per la Rambla el proper Sant Jordi!!

Els navegadors són pel mar

Al fil de la meva dinàmica de relatar històries properes us puc explicar una de les meves últimes conclusions: els navegadors, que ara gairebé ja venen de série en els vehicles, serveixen només pel mar.

Desconec, si n'hi ha, la diferència entre els GPS i els navegadors però el darrer cap de setmana vam patir la inoperància d'aquests últims. Ens traslladem a dissabte passat al matí. Veient que feia bon dia (no ho va ser tant) ens ve al cap anar a fer un aperitiu a l'Espinaler a Vilassar de Mar.

Busquem l'adreça per Internet i la copiem al navegador. Jo pensava, i es veu que és cert, que existia un bareto ran de platja que porta aquest nom. Les dades internàutiques i després el navegador ens duen a un polígon "donde cristo perdio la zapatilla".

Pujem al cotxe i el navegador aconsella anar per autopista. Malo!!! jo sabia que si vas per nacional, la carretera de la platja de tota la vida, et trobes un cartell informatiu amb el nom del bar. Decidim fer-li cas al nostre "guru" i pillem la carretera de pagament. Només sortir de Barcelona ja ens repeteix que ens cambiem de càrril, ens diu d'agafar carrers sense sentit, i arribats a Vilassar de Mar, ens apareix una informació del tot útil: "off-road".

La màquina s'havia perdut entre carrers estrets, carreteres de dos sentits, i cotxes passant com si fos la Diagonal. Al final, com sempre s'ha fet i es farà, vam fer cas a l'intuició , i sinó hagués funcionat teniem decidit preguntar ( hi ha alguns homes que no tenen por de preguntar. N0 és només un privilegi de les dones al volant).

Per cert, santa clavada al bar espinaler però les escopinyes estaven tremendes. Llàstima que li vaig fer cas al meu cosí en el tema beguda i el vermut era fluixet.

Sobre dir que de tornada, el nostre amic "navegador" es va quedar apagat i calladet, i no ens vam perdre pas.

P.D. Si navegador equival a GPS proposo canviar les sigles per GPP (gran presa de pèl).

Camí a Glasgow

Quins nervis! Porto uns dies que em resisteixo a treure pit i fer valer la meva condició de periquito pel gran paper que estan fent a la desvirtuada Copa de la UEFA. Amb prou feines recordo la final que van jugar l'any 1988 contra els alemanys del Bayer Leverkusen, l'equip de l'aspirina, i se'ns va escapar a la tanda de penals.

Encara no entenc com vam poder perdre aquell matx. Al partit d'anada els hi vam (parlo en primera persona del plurar perquè jo corria per la banda del meu sofà com un boig) passar per sobre i ens vam endur un 3-0 per la tornada. Ens esperava l'infern de Leverkusen i no cal dir com ens va anar.

Aquest cop ens tornem a enfrontar amb un equip alemany i de ben segur que patirem (potser ser perico és sinònim de patiment). Ja li va costar al todopoderoso FC Barcelona eliminar-lo de la Champions, així que ens espera una bona dosis de paciència i que Gorka Iraizoz tingui dos dies inspirats.

Haig de confessar que no he escrit abans, no per vergonya sinó per superstició, ja que només falta que jo escrigui aquest post per que "patapam" ens eliminin. Recordeu que l'any passat ja ens va fer fora el Shalke 04.

A la Lliga, en principi, ja estem salvats però m'agradaria que miressim amunt. La plantilla no és per llençar coets però podriem estar més amunt sinó fos per la quantitat de punts que hem perdut a casa.

Ahh, m'oblidava, la darrere jornada Ismael Urzaiz va posar de manifest les nostres querències amb les pilotes altes. Espero que hagin après la lliçó ja que els germànics la saben llarga amb aquest tema.

Amb aquest avís tanco el meu petit post sobre l'Espanyol i el gran paper que està fent a Europa (per cert, el Barça on és?), al igual que l'Osasuna que també té un pressupost baix com el nostre.

Tanco amb un paràgraf de l'àntic himmne:

(lalala- música-que ets la pàgina més neta de la història, de l'esport tant ennoblit per tot àrreu. Campeón del señorio, con leal rivalidad...... Español).

P.D. Si, ara en tenim un en català però no me'l he pogut memoritzar.

Ressaca Post-Madrid

Ja ha passat una setmana des de que vam anar a Madrid i tinc la sensació que no m'he recuperat. Vam viure masses vivències? vam sortir massa? el centre de la capital no és tan petit com ens pensavem?

El resultat d'aquestes hipòtesis és que m'he passat la setmana fet pols, "canshado canshado" que deia el Romario. El meu cosí gairebé hem guanya a l'esquaix un match que estava dominant, la feina se m'ha fet feixuga i aborrida, ahh, i vam tornar al dentista.

Recordeu el post sobre la meva última visita al dentista? podem dir que la de dijous va ser més "normal" si exceptuem la fase de les radiogràfies a les dents. Quin espectacle? semblava el Paco Martínez Soria visitant per primera vegada un metge.

L'enfermera, a qui li dec un regalet per la paciència, em deia:

-Mossega aqui! I jo pam, mossegava, però col·locava malament la llengua i no servia! Així amb totes posicions, a dalt i abaix, i sense haver dinat! La mossa em mirava com pensant:

-D'on ha sortit aquest nano?

De moment m'han receptat medicaments i dijous començo dues sessions de neteja i respatllat. La cosa promete! Sereu puntualment informats!

I com deia aquell: així veig les coses i així m'agrada explicar-les! ( és una adaptació que he fet ara però que m'ha molat).

Viatge a la capital del regne

Dèu ni do quins dies ens hem passat a Madrid!! Us poso en situació.


Retocedim tres setmanes quan trobem amb tres amics a la nostre cita de casa cada divendres amb el restaurant "Shador" del Born. Voliem marxar de vacances de Setmana Santa i com sempre se'ns havia tirar el temps a sobre i els preus dels avions estaven disparats (quin joc de paraules, ha sigut poc menys que buscat). Solució: agafem el cotxe i anem a los Madriles.






Poc o molt, tots i haviem anat algun cop. Alguns, com el meu cas, per cobrir algun acte o altres per anar a veure algun partit de fútbol, però cap de nosaltres hi havia fet nit ni en coneixia gaires indrets. Decidit: anavem a Madrid, que tremoles la city i les madrilenyes que anavem en peu de guerra.









Més o menys sabiem el que hi trobariem i que tornariem reventats però no ens va decepcionar. En gairebé tres dies vam fer de tot. Divendres ens llevem a les sis per anar fent via amb el cotxe. Ens esperen més de 600 km i volem ser-hi ja!!













Al migdia ja fem voltes per la capital buscant entrar al centre i trobar la nostre pensió. Més centrics, impossible. Carrer Mayor, al ladito de la Plaza Mayor. Haig de dir que això ho vam saber dissabte al matí perquè divendres plovia "a cantaros" i vam visitar l'Almudena, el Palacio Real, la Plaza Oriente (em va semblar petita i tot, i ningú hi feia el típic discurs: -Epañoles...!!), la Gran Vía, i anar fent.

A la nit tocava festa per el Barri de la Latina, per Chueca (només hi vam sopar una nit i després no ens van fer el pes cap dels seus bars), la zona de Huertas i disco pel centre.

Pel matí tocava descansar una mica fins que jo, el primer que m'aixecava, donava els plans del dia. Avui podem anar per aquí, per allà, ens queda això, ens queda lo altre. Els museus els tenim pendents per una altre visita, amb tres dies no en vam tenir prou.
Penjo algunes imatges del viatge que espero ilustrin l'espèrit de la nostre visita a Madrid, que de ben segur, nosaltres no oblidarem, però ells/elles, tampoc.











P.D. No puc passar per alt algunes decepcions que m'enduc en un viatge com aquest:



1-Les madrilenyes són dures dures



2-Tot sembla molt més gran a la televisió (la Gran Vía, la Carrera de los Jeronimos, la Cibeles, Neptuno), menys la bandera de la Plaza Colón (simplement desproporcionadisssimaa...).



3- El "bocata calamares" està més sec que una mala cosa. Pa cuando le ponen pan con tomata??



4- A la zona administrativa de Madrid, que dóna al Paseo de la Castellana, li falten bars que no et clavin 1,65 euros per un cafè sol ( i a més, horrible).



5- La gent no indica gaire bé, com a mínim per la nit. Poso un exemple. Dissabte a la nit. Tot nets sopem a Chueca i volem anar de marcha per la zona de Huertas (tothom parlava d'ella com si fos ves a saber que). Preguntem i... ens envien a la calle Huertas. Com bons catalans, assenyats i educats ( a la par que "empanats") busquem aquesta adreça. La trobem i reunia uns 8 pubs, a cual peor! Semblava Lloret amb gent que et convidaven a xupitos, com quan teniem 15 anys. Preguntem i ens porten cap a la Latina de nou. A l'endemà ens comenta un amic de Madrid que pels carrers que tallaven Huertas estava ple de bars que, diuen els d'allà, que molen.



6-Madrid mola però... trobaria a faltar el mar. Li dona caràcter e identitat!



Tot i això, de ben segur que tornaré!! Aquí te espero que em deien!!

Per fí plou

Qualsevol diria que ens han canviat el país. Des de fa més d'una setmana gairebé no veiem el sol, la sal de la vida. Personalment, tot i reconèixer la seva necessitat, no m'agrada gens la pluja. M'afecta el caràcter i perdo les ganes de fer coses. Sort que no visc a Holanda o indrets on plou día sí i día també, m'exiliava segur.

Aquesta passada matinada ha plogut sense parar. Com a mínim espero que serveixi per omplir els pantans i evitar que els plans de sequera entrin en funcionament. Qué hi tendrà a veure el canvi climàtic? i la capa d'ozó? Ho dic perquè la gent els culpa de tots els fenòmens que ens envolten en els últims temps.

Si l'Espanyol guanya la Copa de la UEFA i Ivan de la Peña renova, també en seran els artifexs?

Adjunto vídeo d'una tempesta de matinada i agraeixo que no em pillés a mi!

P.D. Torno amb força després d'una petita pausa d'inspiració.