Gestos que matan

(Cuento urbano)

Gélido mediodía del mes de diciembre. La andana de la parada de ferrocarriles de la Universitat Autònoma está llena a rebosar. Es viernes y se nota en el ambiente que los estudiantes arden en deseos de volver a sus casas. La Navidad está cercana. Toni y Alicia se mezclan entre la multitud esperando la llegada del tren. Llevan cuatro años cogiendo el tren y ya saben en que punto exacto para cada puerta de los vagones. Los dos compañeros charlan animadamente sobre sus planes para los días de asueto navideño. Justo media hora antes brindaban con su grupo de Historia para felicitarse las fiestas. Los picnic son un clásico entre las distintas mesas del bar de Humanidades y las camareras participan del jolgorio.

De fondo se vislumbra la llegada del ferrocarril. Todos toman posiciones. Nadie quiere quedarse fuera y esperar 12 minutos más aguantando el fío glaciar. Por fin frena, codazos y corredizas para ocupar los pocos asientos libres que quedan. El tren venia lleno de Sabadell. Los dos "historiadores" asumen que tendrán que hacer el trayecto de pie y se acomodan como pueden al lado de las puertas. Alicia es más afortunada ya que baja en Sant Cugat. Son sólo tres paradas. Charlan animadamente cuando de repente Toni observa que, justo delante suyo, un chico le hace gestos señalando la parte metálica que cierra la bragueta del pantalón. Sorprendido por su osadía, y pensando que había ligado con un miembro de su mismo sexo, Toni pone cara de póquer, disimula como sino se hubiera enterado, y sigue conversando. Alicia no se da cuenta ya que le da la espalda al chico.

El individuo insiste otra vez con una sonrisa y repitiendo sus gestos. La sorpresa inicial se turna en un leve mosqueo ya que Toni no entiende que le esta insinuando y evita mirarle a la cara. El paisaje es sobradamente conocido después de cuatro años de viajes y aburre. Un par de veces esta a punto de atreverse a gritar "tío, que no me va el rollo, que no entiendo de eso". Afortunadamente Ali permanece al margen de esta escena.

Gestualizando y evitando las miradas llegamos a Sant Joan, la parada anterior a Sant Cugat. Ali se prepara. Justo en ese momento se gira y se percata de los gestos "obscenos" del otro chico. Como un resorte se despide de él, le guiña el ojo de forma pícara como diciendo "ya has ligado chaval", le desea felices fiestas y se aleja entre la marabunta que desciende del vagón.

Centésimas de segundo después, Toni, desesperado, intenta vislumbrar un asiento libre lejos del acosador. Imposible, la gente se le anticipa. En ese momento, el chico se le acerca.

-Perdona, pero llevo rato haciéndote gestos y avisándote.
-Si, lo he visto, pero de que va todo esto? No entiendo
-Pues mira, quería avisarte que llevas la bragueta abierta y que no estabas dando buena imagen a la chica que te acompañaba.
-Ups, no me había dado cuenta. Gracias por avisar.

En la siguiente parada, el chico baja. Toñin, como le gustaba llamarle su madre cuando era un enano, permanece inmóvil, y pensando que un gesto más, y se hubiera encarado con el acosador, que sólo cumplía con el detalle de avisarle de su pequeño descuido "braguetil". Hay gestos que, malinterpretados, pueden llegar a situaciones rocambolescas.

Flash informatiu

Bona tarda són les set (Basses tremola que vinc!) i benvinguts al flash informatiu de radio doctor. Les informacions més destacades dels últims dies són:

Des de divendres passat ja estic definitivament independitzat. Moltes sensacions recorren el meu cos. Viure sol no és tan ideal com pensava. Et sents estrany quan arribes a casa i no tens amb qui comentar la jugada i veure les pel·lícules i no poder comentar que ja has endevinat l'assassí. La compra és més feixuga i cara, però és un pas endavant i estic encantat.

Finals d'any. Les empreses fan els balanços i tanquen els pressupostos de l'any vinent. És moment de passar pel despatx del director general a comentar les pujades (si ets afortunat). Entres amb la maleta plena d'arguments per fer-li entendre que et mereixes molt més del que et retribueixen però no arribes a obrir-la. Els caps no acostumen a deixar-te parlar i acabes amb un irònic "tota pujada és bona, de responsabilitats i salaris".

Crisi pels regals de Nadal. Els catalans gasten una mitjana de més de 600 euros en presents per aquestes festes. El menda encara no ha obert la cartera i se'm tira el temps a sobre. No és que no els vulgui comprar sinó que em falten idees. Tots tenim de tot i has de buscar coses que facin il·lusió i siguin útils. Vaya papelón. Com jo deuen estar moltes famílies perquè els carrers i les botigues estan a tope. He llegit que hi ha negocis que es dediquen a fer les compres de Nadal. Algú te el telèfon??

Ja tinc un Ipod. M'he resistit però he caigut i m'he unit al clan. Vaig començar amb un Mp3 però em va durar poquíssim. Va caure a terra la primera setmana i ja no va voler funcionar més. Els del bazar de la Barceloneta es van passar la garantia pel forro. Amb la meva nova adquisició, agraiments al meu cosí per portar-la del Japó, podré descarregar-me música per avorrir, de tots els estils i fins i tot fotografies i llibres. És tremendo com a avança la tecnologia. I jo que encara funciono amb la disquetera de "cinc i quart" (és un dir però reconec que no estic a la última).

L'AVE ja hauria d'estar a la frontera de l'àrea metropolitana de Barcelona però no hi ha manera. Estem gairebé al 2008, portem quatre anys de retard, però ningú pot assegurar quan podrem estrenar-lo. Jo que tinc ganes d'anar a Madrid amb el tren d'alta velocitat i que em deixi a Atocha. Ja no espero res dels polítics en aquest tema, els "peperos" critiquen els "sociatas" i aquestes es disculpen dient que la gestió inicial del projecte va ser seva. Això es respondre al ciutadà, són com nens.

I això es tot per avui. La informació tornarà puntualment la setmana que ve. Us esperem. No deixeu de sintonitzar el nostre dial. Sigueu feliços.
Happy happy (no deia això Joaquim Luki??).

Humor català

Sempre s'ha dit que els catalans tenim un sentit de l'humor peculiar. Aquesta característica ha fet que sovint a l'Estat espanyol no s'entenguin les nostres bromes, gags o sketchs, i es titllin de "provincians". Evidentment no hi estic gens d'acord, i la programació televisiva i radiofònica "nacional" està plegada de representants catalans.

A més, en segons quins formats, Catalunya encapçala, juntament amb el País Vasc, l'avantguarda de l'humor. Un dels millors, per no dir el millor, és el programa PÒLONIA que dirigeix amb èxit Toni Soler i que TV3 va tenir la valentia d'emetre els dijous en prime-time.

El seu programa d'humor polític va néixer a RAC1 fa uns cinc anys i ha sigut i és un dels pilars que han fet créixer aquesta emissora privada del Grup Godó. Veient que l'audiència els seguia es van atrevir a traslladar el format cap a la televisió i el canal escollit va ser l'antiga CITY TV (ara 8tv). Els mitjans al seu abast eren minsos però l'essència del que és avui Polònia segueix vigent, així com, el nucli dur polonès (Soler-Novell-Lucas).

Conegudes les limitacions d'un mitjà local i recent nascut, el programa "Minoria Absoluta" va tenir bona acollida. Vist l'èxit, els dirigents d'Antena 3 els van anar a pescar per veure si el format podria triomfar a nivell nacional. "Miré Usted" (els recursos no eren els que tenen ara) no va aconseguir el favor del públic espanyol però va fer veure al "trident polonès", que els catalans sabem riure de tot i de tots (el share així ho demostrava). Després d'uns canvis estratègics de dia i hora, al cap de 8 o 9 programes va desaparèixer de la graella. Una llàstima.

D'això farà tres anys. Immediatament semblava que 8tv els tornaria a caçar però TV3 va decidir arriscar-se i apostar per aquest producte. El temps i l'audiència li han donat la raó. És dels millors programes que hi ha a la graella, i destaca perquè no es casen amb ningú. Critiquen al govern, a l'oposició, parodien als propis companys (grande Latre fent de Pellicer i les seves cares), i estan al fil de l'actualitat política i social ( la conya que fan del rei i dels prínceps, els deixa retratats).

Polònia combina guions acurats i punyents amb unes interpretacions/imitacions que van confondre a l'espectador quan torna a veure al personatge real. I ara els fan cantar i tot, genial!

Desconec els motius que fan que aquest tipus de programes no triomfin a nivell estatal però seria recomanable que les graelles deixessin d'encarregar formats casposos i apostessin per humor intel·ligent i àcid amb els polítics i amb la societat. Ens divertiríem més i maduraríem com a país.

Surviving Ikea

Ja ho he fet. Tota persona que es vulgui independitzar hi ha de passar, i més val fer-ho ràpid i anar cara barraca. Si senyors/senyores, ja m'he estrenat a l'Ikea. Ho he intentat evitar fins que no ha sigut absolutament imprescindible però he hagut de passar per l'aro. El balanç no ha sigut del tot desesperant, ja que tot i haver d'apartar gent al meu pas diuen que estava buit. Com deu ser quan hi ha gent? No vull ni saber-ho.

La meva condició de debutant e inexpert en l'aventura sueca em va fer cometre una sèrie d'errors. Vigileu i no topeu amb les mateixes pedres.

1- No vagis a l'IKEA sortint de casa teva a dos quarts de sis de la tarda. El tràfic per creuar Barcelona i el tram de la Plaça Espanya està impossible.
2- Assegura't que els teus acompanyants, germana i mare en el meu cas, coneguin el camí per arribar perquè sinó hauràs d'encomanar-te a algun sant.
3- Un dia de "pocs cotxes" a l'aparcament, no el deixis el més lluny possible de l'entrada del negoci. A l'anada renegues però a la tornada et cagues en tot (és que et fan pagar les bosses els molt "suecs").
4- Tingues una idea clara del que vols comprar. Si vas amb una mare això ja te'n pots oblidar ja que mirarà de tot. Diuen que no compraran res per elles però omplen el carro com qui no vol la cosa.
5- Aneu amb compte amb com estan apilats segons quins productes perquè al agafar-ne un, la resta se't venen a sobre. Em va passar amb les cortines metàl·liques per la cuina. Després no hi havia manera d'ordenar-les i que no caiguessin.
6- Els empleats d'IKEA no serveixen de gaire. Van més perduts que un mateix.
7- En alguns moments fa ràbia tenir un pis petit i no tenir prou cash perquè et compraries habitacions, banys o sales completes (així t'estalviaries mal de caps, que si això o allò. No, m'ho enduc tot!)
8- No es "oro todo lo que reluce". Veus làmpades muntades que semblen de taula i acaben sent de terra.
9- Comproveu en tot moment que tot allò que compreu estigui en bon estat. Una de les làmpades que vaig comprar, venia trencada i no me'n vaig adonar fins a l'hora de col·locar-la al seu lloc. Hi hauré de tornar per canviar-la.
10- Després d'anar cara barraca i tardar menys de dos hores en recórrer i comprar només allò necessari, t'hauràs d'enfrontar amb el tràfic d'entrada a Barcelona. Evita entrar per la Ronda del Mig. A les vuit de la tarda està impracticable.

A grans trets aquesta ha sigut la meva primera aventura a l'Ikea. He sobreviscut però em fa un pal haver de tornar per canviar la làmpada. Aprofitaré i compraré alguna cosa més que amb les presses se'm va passar per alt.

Com afronteu vosaltres una visita a l'IKEA per evitar agobiar-se? Deixo oberta la bústia de consells.

Tancant finestres

Arriba el moment de tancar les finestres del 2007 i obrir les del nou any que s'aproxima. Falten menys de tres setmanes. Com passa el temps, i sembla que era ahir que anàvem amb els pantalons pirates i les xancles nudistes.

No és que m'hagi tornat sentimental i donat a fer balanços però la conversa ha sorgit avui a l'hora de dinar amb els companys. Un dels meus "tupper colegues", de nacionalitat austríaca, m'ha comentat que tenia la intuïció que el 2008 seria un bon any. M'he quedat una mica parat ja que no m'havia plantejat encara aquestes qüestions i amb prou feines procuro acabar bé aquest, instal·lar-me al nou pis i no agafar la grip intestinal que circula per totes les empreses.

Com a resposta a la seva precoç pregunta he volgut saber en que es basava per pronosticar que seria un bon any. No ha sigut fàcil que entengués la meva pregunta. O jo, de vegades, parlo estrany o encara existeixen barreres idiomàtiques. Finalment, m'ha confessat que es tractava d'una sensació que tenia dins i que pensava arriscar-se en muntar nous negocis de cara al 2008 ja que estava convençut que el vent bufaria a favor.

Jo encara no tinc una opinió definida sobre el que em portarà el nou any, prefereixo no crear-me expectatives que no es compleixin, i això si que fot. Preu per preu, que sigui, com a mínim, com aquest i que les coses a nivell personal i professional mirin endavant, mai enrere. El repte és anar tancant finestres i obrir-ne de noves, però intentant no mirar enrere perquè les comparacions són odioses. Del passat se'n aprèn però no se'n pot tenir nostàlgia. Confiem que el futur ens condueixi o ens permeti caminar per nous horitzons.

Algú s'ha plantejat que li "depararà" l'any que comença en exactament 20 dies??

Insomniant

Valga'm deu quina nit del lloro vam passar ahir. No se si era pel vent i el soroll que feien les finestres, que no vaig parar de donar voltes d'un costat a l'altre sense poder aclucar l'ull. La veritat és que et sents impotent, vas canviant de posició constantment, proves de comptar ovelles però no servei per res, i veus com el tic tac del rellotge avança i et confirma que dormiràs menys i menys. Perquè no us penseu, el despertador no perdona, i ja pots haver dormit com els àngels o com els dimonis, et tocarà diana, i pobre de tu que passis d'ell. Repetirà la mateixa sintonia a intervals de cinc minuts.

El pitjor no es que no puguis dormir sinó que, en el meu cas, em dona per pensar o somiar despert ( o sigui provocats). La nit d'ahir no va ser una excepció i em va venir al cap tot el que em queda per fer per poder instal·lar-me al meu piset de solter (si, confirmo que he aconseguit de marxar de casa dels pares a un pis arregladet a bon preu). Que si les llums, que si comprar cafè, que si el microones, que si haig de recollir les cortines. No se quants cops vaig estar apunt d'aixecar-me per apuntar-les però em feia pal.

Seguidament vam repassar la jornada esportiva del dia. L'empat del meu Espanyol a Saragossa (vergonyós com et poden remuntar un 1-3 amb deu jugadors en els últims 7 minuts), el pobre joc del Barça, la margarita del futur d'Alonso a la F-1, les bombes del Navarro, entre d'altres temes.

Per cert, un dubte que em va sorgir la setmana passada. Com pot ser que el nou vicepresident esportiu del Barça, Marc Ingla, parles a la vegada pel programa de nit de RAC1 i Catalunya Ràdio i cap d'ells digues que era gravat?? Jo, home de zapping pur, estava flipant, vosaltres no?

Després va ser el torn de les vacances i els records de les últimes que he fet. Deuria ser per no haver sortit de Barcelona durant el pont o veure un reportatge al 30 minuts sobre Bòsnia (el meu estiu fa dos anys), que vaig repassar el meu àlbum fotogràfic mental i els meus records. Durant sis dies vam recórrer Eslovenia, Croacia, Bòsnia i Montenegro amb la companyia de la Lonely Planet i d'un Fiat Grande Punto que cridava força l'atenció i que alguna nit d'insomni em va provocar. Han passat més de deu anys de la fi de la guerra als Balcans però les tensions segueixen patents a la zona.

L'últim record em va transportar als dies de sol, platja i festes a les illes Canàries d'aquest passat estiu. Durant set dies vam deixar el cos gairebé tremolant amb moltes dosis d'alcohol, sol abraçador, i festes dia nit i dia també. Llàstima de la zona, una espècies de Lloret canari i poca interactuació amb la població femenina autòctona. Tot i això, ho vam passar "com uns enanos" i la desconnexió vacacional va ser total.

A més, vaig aprofitar per decidir el destí de les meves properes vacances. Ja que diuen que els catalans, aprofitant la caiguda del valor del dolar respecte l'euro, invaeixen Nova York, Chicago i Estats Units en general, la meva persona marxarà cap a San Francisco. Quan pugui miraré dates i buscaré un vol econòmic i agafaré els trastos per conèixer la ciutat més europea de la primera potència mundial (o això diuen ells).

Com podeu comprovar una nit d'insomni és força productiva, i això que no em vaig moure del llit. Avui tenia previst penjar un post d'una altre temàtica però haurà d'esperar. Llarga vida a la valeriana!