Insomniant

Valga'm deu quina nit del lloro vam passar ahir. No se si era pel vent i el soroll que feien les finestres, que no vaig parar de donar voltes d'un costat a l'altre sense poder aclucar l'ull. La veritat és que et sents impotent, vas canviant de posició constantment, proves de comptar ovelles però no servei per res, i veus com el tic tac del rellotge avança i et confirma que dormiràs menys i menys. Perquè no us penseu, el despertador no perdona, i ja pots haver dormit com els àngels o com els dimonis, et tocarà diana, i pobre de tu que passis d'ell. Repetirà la mateixa sintonia a intervals de cinc minuts.

El pitjor no es que no puguis dormir sinó que, en el meu cas, em dona per pensar o somiar despert ( o sigui provocats). La nit d'ahir no va ser una excepció i em va venir al cap tot el que em queda per fer per poder instal·lar-me al meu piset de solter (si, confirmo que he aconseguit de marxar de casa dels pares a un pis arregladet a bon preu). Que si les llums, que si comprar cafè, que si el microones, que si haig de recollir les cortines. No se quants cops vaig estar apunt d'aixecar-me per apuntar-les però em feia pal.

Seguidament vam repassar la jornada esportiva del dia. L'empat del meu Espanyol a Saragossa (vergonyós com et poden remuntar un 1-3 amb deu jugadors en els últims 7 minuts), el pobre joc del Barça, la margarita del futur d'Alonso a la F-1, les bombes del Navarro, entre d'altres temes.

Per cert, un dubte que em va sorgir la setmana passada. Com pot ser que el nou vicepresident esportiu del Barça, Marc Ingla, parles a la vegada pel programa de nit de RAC1 i Catalunya Ràdio i cap d'ells digues que era gravat?? Jo, home de zapping pur, estava flipant, vosaltres no?

Després va ser el torn de les vacances i els records de les últimes que he fet. Deuria ser per no haver sortit de Barcelona durant el pont o veure un reportatge al 30 minuts sobre Bòsnia (el meu estiu fa dos anys), que vaig repassar el meu àlbum fotogràfic mental i els meus records. Durant sis dies vam recórrer Eslovenia, Croacia, Bòsnia i Montenegro amb la companyia de la Lonely Planet i d'un Fiat Grande Punto que cridava força l'atenció i que alguna nit d'insomni em va provocar. Han passat més de deu anys de la fi de la guerra als Balcans però les tensions segueixen patents a la zona.

L'últim record em va transportar als dies de sol, platja i festes a les illes Canàries d'aquest passat estiu. Durant set dies vam deixar el cos gairebé tremolant amb moltes dosis d'alcohol, sol abraçador, i festes dia nit i dia també. Llàstima de la zona, una espècies de Lloret canari i poca interactuació amb la població femenina autòctona. Tot i això, ho vam passar "com uns enanos" i la desconnexió vacacional va ser total.

A més, vaig aprofitar per decidir el destí de les meves properes vacances. Ja que diuen que els catalans, aprofitant la caiguda del valor del dolar respecte l'euro, invaeixen Nova York, Chicago i Estats Units en general, la meva persona marxarà cap a San Francisco. Quan pugui miraré dates i buscaré un vol econòmic i agafaré els trastos per conèixer la ciutat més europea de la primera potència mundial (o això diuen ells).

Com podeu comprovar una nit d'insomni és força productiva, i això que no em vaig moure del llit. Avui tenia previst penjar un post d'una altre temàtica però haurà d'esperar. Llarga vida a la valeriana!