Un Sant Jordi més o un Sant Jordi menys

Ja ha passat una nova Diada de Sant Jordi, i ja van 27 a la meva vida. Reconec que enguany no l'afrontava amb gaire il·lusió i no pensava fer res d'especial. Les calendes han volgut que aquest any caigués en dilluns (de per si ja és un dia que s'hauria d'esborrar del calendari) i tocava currar fins mínim les sis de la tarda.

D'una manera improvitzada el Director general de l'empresa va obrir la porta a plegar a les 16 hores i perdre l'hora que tenim per dinar. La gent s'hi va agafar com a un clau ardent, jo el primer. Pam, de 8 a 4 del tirón i a passejar per les Rambles.

Arribo a casa, deixo la moto i compro roses per ma mare i ma germana (missió complerta, ja hem quedat bé amb la familia). Faig un dinar light i em dirigeixo cap a la marabunta. La veritat és que en dies com aquests es respira un altre ambient. Sembla que ens hagin canviat la ciutat i el temps acompanya. La gent amb mànigues de camisa, les terrazes plenes i Barcelona fa goig (amb poca cosa m'acontento ja que sóc un enamorat de la meva ciutat).

Segona confessió del dia. Gairebé ni m'aturo a cap de les parades de llibres i desconec quin serà el més venut de la jornada. Observo poques cares familiars tot i que alguna que altre em sona però per altres motius que no venen al cas.

Passejant passejant i birrejant que birrejes se'ns fan les nou. Sopem un shawarma a la mateixa Rambla i cap a casa.

Balanç de la diada:

-Roses regalades: 2

- Llibres obsequiats: 0

- Km. recorreguts: puff, un munt ( hi ha molta gent i això cansa més)

- Dades d'assistència: depèn a qui preguntis ( la organització, la guardia urbana).

Tot i això, la Diada de Sant Jordi, tot i el pal que em representa a priori, no té preu per l'ambient. Diuen que és la festa del llibre i de la rosa. No hi estic d'acord. És la festa dels catalans/catalanes, del poble (ja semblo el Pujol amb tanta proclama).

Ens veiem per la Rambla el proper Sant Jordi!!