lunes, mayo 28, 2007

Les platges plenes i els col·legis buits

Ja han acabat les eleccions i és hora de fer les valoracions. Com sempre, deixaré pels experts els anàlisi en profunditat (aconsello el bloc d'Enric Tomàs), però jo hi diré la meva.

Per sobre de tot hauríem de destacar la baixíssima participació que hi ha hagut en aquestes eleccions municipals. Als comicis autonòmics de novembre ja hi va haver un daltabaix de votants i sembla que aquesta tònica s'està confirmant.

Desconec les raons dels electors, suposo que n'hi haurà per a tots els gustos, però està clar que la gent no s'interessa gens per la política, els seus governants, els partits, les propostes. Jo vaig anunciar que votaria amb desgana però ho he fet, i lamento que poca gent exercís aquest dret que ens donen per escollir, o intentar-ho, els nostres representants.

Els resultats donen un partit guanyador, a vegades en número de vots i altres en escons, i els pactes entren en joc. A Barcelona, tot sembla indicar que es reeditarà el govern tripartit, tot i que PSC, ERC I IV han patit un retrocés (es pot llegir com un càstig, desgana, poca mobilització dels votants..). Remarcable l'ascens de CIU que aconsegueix els millors resultats a la Ciutat comtal des de 1979 ( i això que Trias no fa ni fred ni calor).

Fa gràcia que ningú perd, tots giren la truita i en treuen el costat positiu (alguns cops les versions són molt patilleres i cauen pel seu propi pes). Com a bon freakie que sóc em vaig passar la nit electoral fent zapping televisiu i radiofònic i, des de la barrera, observava les celebracions, les excuses, les proclames, les cares, i semblava que no s'hi juguessin res.

De veritat es pensen que la gent és tonta? Que no vagin a votar no vol dir que no tinguin ulls a la cara o orelles per escoltar les contradiccions, les promeses incompleses, les baralles dialèctiques. Això si que perjudica la política ( en general, no només la catalana) i desmotiva la gent. Però, perquè en lloc de dir, passo de tot i em quedo a casa, a la platja o fent la birra amb els colegues, t'apropes a un col·legi electoral i intentes canviar les coses??

En altres períodes, quant els comicis no donaven com a guanyador el partit que preferies, alguns grups sortien al carrer en estranys vehicles blindats i feien caure els governs!! Lògicament no és el joc democràtic que cal.

A nivell espanyol, el pique PSOE i PP està més viu que mai. La rumorologia política indicava que segons quins fossin els resultats es podrien avançar les eleccions generals al mes d'octubre. Jo no hi pinto res, ells en saben més que un servidor, però no crec que sigui aconsellable. Veient els antecedents i lo poc que li agrada a la gent anar a les urnes, més val que respectin el calendari establert i les convoquin al març. Ho dubto però potser la gent es mobilitzarà un xic més!

Ahh, i els socialistes no se'n van del consistori barceloní ni a cops de lleixiu, abans Maragall, Clos i ara Hereu.

1 comentarios:

Blogger Enric Tomàs ha dicho...

Company, comparteixo amb tu que cal un compromís major de la ciutadania a l'hora d'afrontar unes eleccions. Molts de nosaltres estem fins a la gorra de proclames, promeses i demés. Votar ha estat un dret que, durant molts anys, els nostres pares van tenir prohibit. Ara que podem, crec que és obligació fer aquest pas. No podem viure d'esquena a la societat ni a la classe política. Protestar contra els dirigents només es pot aconseguir mitjançant el vot blanc. Un abstencionista mai saps quins motius addueix per no anar a les urnes.

D'altra banda, no estic d'acord amb el que comentes de Trias. Crec que CiU ha presentat un bon candidat: és prototip convergent però presenta signes aperturistes indispensables per sobreviure a la gran ciutat.

Finalment, et donc la raó en què avançar les eleccions provocaria un avorriment majúscul.

3:52 p. m.  

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio