Introducció a…
Normalment els dilluns són fotuts perquè comences una nova setmana, vas cansat del cap de setmana i voldries que hagués sigut més llarg. Per no variar, jo avui estic cansat, em pesen les cames i tinc el cap "más pa allà que pa acá".
En teoria no hauria de ser així ja que dijous i divendres de la setmana passada vam tenir un curs de formació que organitzava l'empresa i que portava per títol "Introducció a la consultaria".
Obro un parèntesis per dir que treballo en una consultora perquè sinó la gent deu pensar de que dimonis estic parlant. Tanco parèntesis.
El curs va començar dijous passat a les nou del matí al Campus de la UOC a Castelldefels. En total hi havia 20 participants i jo pensava que no hi pintava res allà. Poc o molt la majoria tenien experiència com a consultors amb els clients, defensar i preparar projectes de negoci i jo em limitava, i em limito, a omplir de continguts una pàgina web.
Com tots aquests cursos que es donen de forma intensiva, concentrats en dos dies, el ritme va ser infernal. En el món ciclista es podria dir que ens diuen amb el ganxo, en qualsevol moment algú de nosaltres es despenjaria del peloton i hauria de rodar a un ritme diferent. Haig de reconèixer que vaig tenir temptacions de cedir la roda del grup però amb cara de poker apretava les dents i feia veure que sabia del que em parlaven.
Vam tenir sort que el responsable del curs molt amè, sabia quan accelerar i quan deixar anar gas, ens posava música, exercicis constants de role-play per demostrar que enteníem el que ens ensenyava, i ens canviava els grups de treballs perquè juguéssim papers diferents.
Era una bona pensada ja que sinó corries el perill d'apalancar-te en un paper més passiu, més actiu, i baixes l'efectivitat de les lliçons.
En dos dies ens van ensenyar de tot i hem van demostrar que si m'ho proposes podria ser un bon consultor. Altre cosa és que m'interessi ja que jo sóc i vull ser periodista.
Divendres a les sis plegàvem. L'última activitat va ser la visita del director general de l'empresa que ens feia tres preguntes concretes:
1- Què t'endus d'aquest curs
2- Com aplicaràs tot aquest nou coneixement en el teu dia a dia
3- Coses que milloraries
La deessa fortuna, i el fet que estava assegut al costat del BOSS va fer que em toques a mi trencar el gel. Mira que m'havien avisat i que portava tres idees apuntades però al moment de la veritat, pam, tot enlaire. Vaig començar un speech que ni jo me'l creia, barrejant sinceritat i "cera" (no li agrada que li portin la contraria) i a més en castellà, ja que hi havia gent de fora. Crec que va quedar reeixit i el punt culminant va ser el meu tancament.
Sinó recordo malament se'm va ocórrer dir que esperava que aquest curs fos una introducció a d'altres que vindrien, a poder aplicar aquests coneixements en el meu dia a dia i aprendre amb els errors, sense tancar-se portes. Humilment crec que li va agradar ja que hem mirava amb tendresa (potser li molo però no crec, jajaja).
Fora bromes, el curs ha sigut interessant sobretot per superar pors a allò desconegut, sobretot laboralment. Al principi pensava, uff, jo això no ho sabré fer i poc a poc te'n vas sortint.
Durant aquests dos dies també hi ha hagut anècdotes i rialles però he prioritzat posar-me serio i reflexionar sobre les conclusions que n'he tret.
Normalment els dilluns són fotuts perquè comences una nova setmana, vas cansat del cap de setmana i voldries que hagués sigut més llarg. Per no variar, jo avui estic cansat, em pesen les cames i tinc el cap "más pa allà que pa acá".
En teoria no hauria de ser així ja que dijous i divendres de la setmana passada vam tenir un curs de formació que organitzava l'empresa i que portava per títol "Introducció a la consultaria".
Obro un parèntesis per dir que treballo en una consultora perquè sinó la gent deu pensar de que dimonis estic parlant. Tanco parèntesis.
El curs va començar dijous passat a les nou del matí al Campus de la UOC a Castelldefels. En total hi havia 20 participants i jo pensava que no hi pintava res allà. Poc o molt la majoria tenien experiència com a consultors amb els clients, defensar i preparar projectes de negoci i jo em limitava, i em limito, a omplir de continguts una pàgina web.
Com tots aquests cursos que es donen de forma intensiva, concentrats en dos dies, el ritme va ser infernal. En el món ciclista es podria dir que ens diuen amb el ganxo, en qualsevol moment algú de nosaltres es despenjaria del peloton i hauria de rodar a un ritme diferent. Haig de reconèixer que vaig tenir temptacions de cedir la roda del grup però amb cara de poker apretava les dents i feia veure que sabia del que em parlaven.
Vam tenir sort que el responsable del curs molt amè, sabia quan accelerar i quan deixar anar gas, ens posava música, exercicis constants de role-play per demostrar que enteníem el que ens ensenyava, i ens canviava els grups de treballs perquè juguéssim papers diferents.
Era una bona pensada ja que sinó corries el perill d'apalancar-te en un paper més passiu, més actiu, i baixes l'efectivitat de les lliçons.
En dos dies ens van ensenyar de tot i hem van demostrar que si m'ho proposes podria ser un bon consultor. Altre cosa és que m'interessi ja que jo sóc i vull ser periodista.
Divendres a les sis plegàvem. L'última activitat va ser la visita del director general de l'empresa que ens feia tres preguntes concretes:
1- Què t'endus d'aquest curs
2- Com aplicaràs tot aquest nou coneixement en el teu dia a dia
3- Coses que milloraries
La deessa fortuna, i el fet que estava assegut al costat del BOSS va fer que em toques a mi trencar el gel. Mira que m'havien avisat i que portava tres idees apuntades però al moment de la veritat, pam, tot enlaire. Vaig començar un speech que ni jo me'l creia, barrejant sinceritat i "cera" (no li agrada que li portin la contraria) i a més en castellà, ja que hi havia gent de fora. Crec que va quedar reeixit i el punt culminant va ser el meu tancament.
Sinó recordo malament se'm va ocórrer dir que esperava que aquest curs fos una introducció a d'altres que vindrien, a poder aplicar aquests coneixements en el meu dia a dia i aprendre amb els errors, sense tancar-se portes. Humilment crec que li va agradar ja que hem mirava amb tendresa (potser li molo però no crec, jajaja).
Fora bromes, el curs ha sigut interessant sobretot per superar pors a allò desconegut, sobretot laboralment. Al principi pensava, uff, jo això no ho sabré fer i poc a poc te'n vas sortint.
Durant aquests dos dies també hi ha hagut anècdotes i rialles però he prioritzat posar-me serio i reflexionar sobre les conclusions que n'he tret.
1 comentarios:
Bon retorn a l'activitat blogera. POdires reproduir amb més profunditat el speech que et vas cascar.
També aprofito per demanr un o varios blogs temàtics sobre Glasgow.
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio