La dictadura de l'estiu

Mamma mia, ja no queda res i ens plantarem a l'estiu. Com sempre, i veient que els pantalons ens comencen a apretar i hem de lluir les catxes a la platja, ens entren les presses per posar-nos en forma i perdre uns quilets.

Encara sort que faig esport un dia a la setmana que sinó seria horrorós. Reconec que sóc una mica presumit i, encara més, perquè estic solter i hem de lluir bé (no és que m'estigui venent, ehh).

A l'hora de posar-se en forma se'ns plantegen un parell o més de problemes.

1- Dino cada dia fora de casa. Formo part de la cultura tupper i passo més gana que la guerra. Clar, a la tarda em prenc uns berenars que no se los salta un torero (amb barret i tot).
2- Vull agafar l'hàbit de córrer per la Ciutadella un parell de tardes a la setmana però anar-hi sol em fa pal, així que de moment, no ho faig.
3- Els caps de setmana la cervesa i jo mantenim una relació molt íntima, circula pel meu interior amb alegria i sovint fa bones migues amb els cubates i el vinet.
4- Em sobren ganes però em falta voluntat. Hi ha una dita castellana que ho exemplifica perfectament: "del dicho al hecho hay un trecho".

I podria seguir però no és plan d'abrumar. Al tema solucions de cara a l'estiu no paro de donar-li voltes però no en trobo cap més que no treure'm la samarreta i adduir que no vull que em cremi el sol (gairebé mai falla).

Vist lo vist, no em lluiré com el David Hasselhoff per les platjes de Roses aquest estiu. Haurem de buscar altres indrets amb menys platja o que no em conegui ningú perquè, no m'ho negueu, fa ràbia quan algú et ve i et diu:

-Hem guanyat uns quilets, ehh (mentre et somriuen irònicament).!

Cada any em passa el mateix, i això que acostumo a cuidar-me. Enguany em sobren un parell de kg (el llamado efecto michelin cervezero) i intentarem plantar-lis cara.

Alguna suggerència per combatre la dictadura de l'estiu?