Minuts d'escombraria

Divendres. 9 de febrer. 14.11 minuts del migdia. A la feina avui fem jornada intensiva. Hem entrat a les vuit del matí i sortirem, si la feina ho permet, a les tres de la tarda. Com a bon Viver que sóc he sigut puntual. Un quart d'hora abans de les vuit ja havia aparcat la meva moto i entrava amb pas decidit. Només hi eren les dones de fer feina i un company, que em pregunto si dorm allà.

La jornada ha transcorregut amb normalitat (com diria el periodista quan fa la connexió des de la central de trànsit un dia d'operació retorn de vacances) fins a les dues. Només queda una hora, seixante minuts, 3.600 segons, perquè pugui donar per començat el meu cap de setmana.

No sóc dels tipics que se'ls hi "cau el bolí" just a l'hora de marxar però tampoco em quedo per fer el paparet. Si tinc feina em quedo, sinó... marxem.

Com anava dient-avui estic una mica dispers i perdo el fil-fa una estona que estic out. Dissimulo que no treballo. Miro Internet, miro a la gent, passejo, parlo amb els companya i ho faig palès al meu blog. Fent servir un símil futbolístic, són els minuts d'escombraria, i veient les cares dels companys, diria que no sóc l'únic. La gent està pensant més en que farà per la tarda que en el seu projecte, curs o a la tasca que tinguin assignades.

Al final de mes haig d'omplir una fulla, anomenada "validador d'hores" per justificar com i quan inverteixo en cada cosa que faig. Com imputo aquestes hores?. Les opcions són diverses:

-Papar mosques?
-Moments personals?
-Recarregar piles?
-Porque yo lo valgo?

Es curiós però aquests moments només existeixen quan has treballat dur la resta de la jornada perquè sinó estaria com un boig, estressat i neuròtic, concentrat en el que em queda per fer.

Compartiu els minuts d'escombraria??

Ara ja us deixo, que a fora fa solete i aprofitaré per matar més l'estona!