Ciao ciao 2006

Ja casi estem acabant l'any 2006 i arriba el moment de fer les reflexions pròpies d'un demagog com sóc jo. Personalment l'any no ha ha estat del tot dolent. Llàstima dels tres mesos que vaig estar sense feina i que fan que gairebé em quedi sense dits (d'ungles ja no me'n quedaven). El 2007 arriba amb les promeses de sempre: m'apuntaré al gimnàs, deixaré els vicis que arrossego, seré més responsable i estalviaré. Desconec quants en compliré però una cosa està clara; aquest any que començarà d'aqui a unes hores em depararà la independència de casa de mons pares, que ja va sent hora (que tenemos una edad!!!). Ja m'hi he anat posant (a veure pisos em refereixo, i espero que en uns mesos trobi el més adequat tant per tamany, estat i preu del lloguer).

Acabem el 2006 tal i com va ser els anys anterios, leáse SOLTER. En tema de dones no ha estat la campanya més fructífera ni molt menys. Com vinc comentant últimament sembla que estigui perdent CESC-APPEAL (aquest acudit és meu). D'altra banda, els colegues es junten, es casen i anuncien que seran pares (que fuerte, que fuerte Toro-ens vas deixar amb un pam de nas). A l'agost tindrem una nova incorporació al grup de Història de la UAB i de ben segur ens canviarà les prioritats ( "allò de alcohol alcohol alcohol, hemos venido a emborracharnos, el resultado nos da igual" s'acabarà ja que haurem de donar exemple a una criatura).

D'una cosa n'estic content d'aquest any que tanca les portes. Sí senyor, del neixament d'aquest blog. De la mà del blog del meu amic Oriol Burgada em vaig introduir a la blogsfera de Mataró. Al principi n'era crític, pensava quina tonteria això d'escriure una especie de diari a Internet, però poc a poc em va anar enganxant. Amb major o menor periodicitat, amb més o menys gràcia m'he anat despullant davant dels meus lectors, que ara com ara deuen pensar que no estic del tot cuit. Potser no és un blog convencional, sobretot per la temàtica, però és el meu i el sento com un nen que ja no gateja i comença a caminar amb pas ferm.

També estic content perquè durant aquest any he practicat esport. Un dia a la setmana he jugat a squash amb mon cosí, amb un balanç de victories a favor meu abrumant. Des d'aquí vull agrair al Cristian lo ve que encaixa les derrotes i que no vulgui deixar de jugar. El 2007 no et donaré peixet i et penso deixar en blanc més d'un partit.

El món que ens envolta també ha canviat molt durant aquests últims 365 dies. A Catalunya hem renovat el tripartit, tenim un president que es diu José, el govern espanyol ha intentat, de moment sense éxit, una treva amb ETA, han afussellat Sadam Husseïn, Bush segueix sent Bush, l'Espanyol ha guanyat la Copa del Rei i gairebé baixa a segona ( Sanchez Llibre marxa d'una santa vegada, fes el favor!!), els preus de les vivendes segueixen pujant, la violència domèstica no cessa i el PP tira cada dia més cap a la dreta i el centre li queda lontano lontano. En definitiva, si que n'han passat coses aquest any, sí!

Espero que el 2007 les coses millorin, o com a mínim no empitjorin, i estiguem tots per comentar-les i compartir-les.

FELIZ ANY NOU A TOTS (ja el 2007 com passa el temps, i la Sagrada Familia sense acabar i l'AVE que no arriba).