Democràcia al blog

Últimament algunes veus s'han manifestat en contra dels temes que he tocat en aquest blog, adduint que eren poc profunds i massa banals. Aquestes veus obliden que el meu blog es va crear amb l'intenció de ser un diari personal, repeteixo "personal", i com a tal reflecteix les meves vivències, emocions, preocupacions o el tema que em vingui de gust segons l'estat d'ànim. Lamento que hi hagi gent que opini que això és banal o poc interessant, i felicito aquells que fan del seu blog un diari polític, un full de ruta o un panflet. Cadascú és lliure d'escriure el que vulgui i com vulgui, barrejant llengues, estils o amb imatges o sense. Al contrari del que també se m'ha acusat de vegades, de ser poc demòcrata (recordo que no he viscut cap altre règim polític que aquest), per canviar imatges del pèrfil, esborrar posts. Refresquem també que semànticament democràcia vol dir el poder del poble, que la població cedeix a la classe política perquè representi els seus interessos, amb major o menor éxit.

En definitva, el meu blog és com jo, de vegades caòtic, divertit, confús, sense conclusions i desordenat però crec que autentic.

Llarga vida al meu blog......!!!!

P.D. Escric això durant la pausa del dinar a la feina, potser per això m'ha quedat més serios del que realment pretenia que no era res més que el dret d'expressió i més en un espai propi com un blog.