La tovallola de Cañizares

25 de setembre 2006. Feia un any just que no trepitjava el Coliseum Blaugrana. L'última vegada, casualment o no, també contra el conjunt valencianista. El resultat aquella nit va ser d'empat a dos golets, i ahir, per sisè any seguit, el Valencia treu un resultat positiu de la seva visita al Camp Nou. Van acabar 1-1 amb els dos equips dominant cadascuna de les parts. Bona part de l'èxit del conjunt txe el trobem a la seva porteria, on des de ja fa uns anyets la defensa l'extrevagant, provocador i presumit Santiago "el Dragón" Cañizares. El seu idili amb els afeccionats dels camps espanyols és digne de comentar ja que no hi ha camp d'on no surti escridessat, sobretot quan perd temps, dialoga amb l'àrbitre, s'aixuga el suor amb la seva tovallola fetitxe ( ahir des del camp estava tentat de robar-li i dir-li: I ara que, xuleta??), es tira per terra, entre d'altres artimanyes.

La veterania que atessora han fet que lluny d'arrugar-se, cada temporada que passa sigui més xuleta, desafïi més el públic contrari i carregui amb tota la pressió de l'equip. Deu posar-se troçets de la tovallola a les orelles perquè li diuen de tot, a ell i a sa mare.

No obstant, i tot aquesta actitud, als quasi 37 anys Cañizares manté un estat de forma bestial, uns reflexes que ni Kameni, i sembla que li queda corda per uns anyets més, i el podran seguir insultant a la majoria d'estadis d'Espanya, excepte és clar, a Mestalla on és un líder.

P.D. Recordo que un anys a l'Estadi Rúiz de Lópera els recull-pilotes li van robar la tovallola, quin far de riure perquè es va cabrejar com una mona. Deu portar-hi la crema solar a dins perquè no deixa de ser una tovallola, que maniàtic.!