Roses









Aquest dissabte vam assistir a una conferència que feia la cosina germana de la meva àvia, Núria Pi-Sunyer, que presentava les seves memòries, titulades "L'exili manllevat". El punt de trobada va ser el nou Palau de Congressos de Roses. Just a l'entrada, el fill de l'alcalde Carles Paramo, ens va dir: Reunió del Pi-Sunyers avui, ehh! Doncs tenia raó, ja que miressis on miressis el 90 per cent dels assistents eren Pi-Sunyer, ja fos de la generació que es va haver d'exiliar després d'acabada la guerra fins els meus cosins més petits, que no van enlloc sense la seva PSP.

La protagonista de l'acte va relatar els vincles que té tota la familia amb aquesta localitat ampurdanesa. No podem dir que sigui precisament un poble maco, però és el que hem mamat des de petits. Forma part de la meva vida, de ben segur m'ha marcat, i segur que per poc que pugui i seguiré anant sempre que pugui.




La frase del fill de l'alcalde em va servir per reflexionar, i la durada de la presentació també, en perquè qualsevol dels Pi-Sunyers, i en el nostre cas dels Vivers, sempre que podem ens escapem a Roses tot i que sigui només per passar-hi un matí. En el meu cas, significa desconnectar de la vida que porto a Barcelona, em relaxa, em carrega les piles, i disfruto veient el mar, ja sigui passejant-hi o anant a l'Almadrava amb la moto i asseure'm i veure les illes Medes en els dies clars. Quan parlem de vacances, per nosaltres vol dir Roses, descans és Roses, les trobades familiars es fan allà, barbacoes, sardinades, cafès multitudinaris on no es concreta rés pero es critica a tothom. Tot just desperto dels meus pensaments quan escolto els aplaudiments dels assistents quan la Núria Pi-Sunyer acaba el seu parlament. Aleshores penso que demà es diumenge, que tornarem a Barcelona, però que el proper cap de setmana que tingui lliure m'escaparé altre cop a Roses on el mar, la tranquil·litat i el descans m'esperen, i per molts anys.