miércoles, septiembre 13, 2006


Està plovent però jo si tinc pressa

Com m'he enrecordat de la cançó dels Pets durants aquests dos dies que portem de tempesta. Però es van aturar a pensar-la? La composarien novament en una nit com la de ahir? De relaxant, l'aigua que cau aquests dies en té ben poc, a no ser que siguis l'home del temps que aleshores sí deus trempar com un boig. Des d'aqui una abraçada a l'Alfred Rodríguez Pico.

Admeto que aquesta pluja la necessitavem, però, vols dir que d'aquesta forma? em sembla que en tota la meva vida m'havia mullat tant com últimament, i, ho reconec, no sóc com les plantes i medeixo absolutament el mateix ( ohhh ohhh, crits de desil·lusió). Haig de confessar també que la pluja no m'agrada, em tensa, em torna ronço, amb mal humor, nostàlgic, d'una manera de ser que no em reconec en absolut. Se, tot i que no ho comparteixo, que hi ha gent que li mola la pluja, les grans tempestes, que troni, però quan t'agafen de ple com m'està passant a mi, segueixes maleint la cançó dels Pets. I jo, tot i que plogui, no em vull mullar!

P.D. Avís meterològic, demà dijous s'esperen més plujes, i de les fortes, així que "atense bien los machos" que diuen els mexicans.

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Página principal