El cha cha cha de l'AVE

Vaya tela amb el tema de l'AVE. Esperem la seva arribada a Barcelona des de l'any 2004 però fins a data d'ahir no se'n veia ni rastre. Per fi, ahir, 4 anys després la ministra de Foment, Magdalena Alvárez, va anunciar que està previst que el primer tren d'alta velocitat amb passatgers que faci el trajecte Madrid-Barcelona, arribi a l'estació de Sants el dia 20. Si ho diu el govern ens ho hauríem de creure però els antecedents conviden a dubtar-ne.

L'anunci en compareixença al Palau de la Generalitat va ser tot un espectacle. Tot i les disculpes a la ciutadania catalana pel retard tot era paravents i alegria, però ni ombra de representació del govern de Catalunya (les lectures polítiques d'això les deixo a gust de cada lector).

De forma sorprenent, per no esperada, la ministra va agafar el tren de proves a l'Estació del Camp de Tarragona, i en 32 minuts es va plantar a la Ciutat Comtal. Vam veure imatges de tota la representació ministerial a l'estació de partida, però a l'arribada a Barcelona es va prohibir als periodistes que baixessin a l'andana i captessin imatges (manda huevos!!). Pel que sembla tot va anar bé, i poc després la ministra Alvárez es reunia amb el presi Montilla per anunciar-li l'arribada prevista de l'AVE Madrid-Barcelona pel proper 20 de febrer.

Ja ho diu la sabiduria popular "más vale tarde que nunca" però em bull la sang de pensar que la connexió Sevilla-Madrid circula des de l'any 1992. I nosaltres hem hagut d'esperar 16 anys per enllaçar les dues ciutats més importants de l'Estat (té cullons la cosa).

En els "corrillos" polítics es comenta que aquest retard és fruit d'un acord Felipe González-Pasqual Maragall on es va pactar que l'executiu espanyol donés suport a la candidatura catalana als Jocs Olímpics a canvi de retardar l'arribada de l'alta velocitat. La deixo sobre la taula, qui vulgui que la cregui i qui no que en deixi anar una altre.

Fins aquí, si les previsions es compleixen, ja enllaçarem Madrid amb Barcelona però falta la segona part del puzzle, que el tren arribi a Paris. Quin merder amb el pas de l'AVE per la capital catalana. Detractors del seu pas per sota de la Sagrada Família presenten al·legacions una darrere l'altra, i amb aquest ritme haurem d'esperar 10 anys per completar les obres de 5 km, la distància que hauria de recórrer el tren per dins de Barcelona. Perquè no s'asseuen i pacten un recorregut? No els paguem per prendre decisions i consensurar? Que es deixin d'electoralismes i facin el fotut favor d'accelerar el procés.

No són conscients que el "cha cha cha de l'AVE Madrid-Barcelona-Paris" ens està fent perdre pistonada a nivell estatal i europeu? Per algunes coses tan vius i per altres tan interessats, quina vergonya de classe política (no he vist dimissions de cap polític de primera fila per aquest tema) que ens prenen el pel i ens aixequen la camisa, demanant que no deixem de somriure.