Com una sopa de sobre
Segons les estadístiques, faltaria veure quines fonts fan servir, la mitjana de temps que inverteix un ciutadà espanyol no molt inspirat en consumar l'acte sexual és de 10-15 minuts.
Casualment, o no, ahir a la tarda vaig tardar el mateix temps en comprar-me un "traje" aprofitant els descomptes de les rebaixes. Tinc un casament al setembre i necessitava un substitut al meu clàssic model de color xampany que vaig estrenar fa tres anys per l'enllaç del Marc i l'Anna, del que n'era el padrí.
Va ser talment un pim pam. Només entrar ja em vaig fixar en un dels models que lluïa el maniquí, d'un color blau fosc amb unes ratlles, i tenia un prou molt arreglat.
Dit i fet, m'apropo al dependent i li senyalo la meva elecció. Li pregunto si per un casual no tindria el mateix model en algun altre color. Tot servicial, m'ensenya un de gris però no li dono temps a despenjar-lo. El descarto perquè tenia un estil que no m'escau, massa seriós.
El dependent, que tenia un aire al calb de la loteria de Nadal, em pregunta la meva talla i veient la meva cara, em va un scanner visual ràpid i me n'aconsella una. Entro al provador.
La jaqueta m'està que ni pintada però els pantalons com que m'apreten un xic. Li demano una talla superior però ell vol comprovar in situ que realment m'estan justos. En aquest moment es produeix el primer contacte físic entre el "calb" i la meva cintura, per finalment discernir que tinc el "culet cap enfora" i que no em queden bé.
Portem cinc minuts a la botiga. Tot i els petits toquets per part del dependent, tot va rodat. La següent talla no m'està gens malament però caldrà arreglar l'americana i els baixos del pantaló. Per aquest procés, em fa sortir fora de l'emprovador. Surto i em col·loca davant d'un mirall. Hi ha poca gent a l'aguait. Com a bon presumit que sóc, m'agrada com em veig però "el calb", tot decidit, puja la meva samarreta a la vegada que acompanya els pantalons fins ajustar-los a l'alçada del melic.
El miro estranyat i comenta que aquest tipus de pantalons no són com els texans i que no es poden dur baixos, que semblen "cagats", i que sinó el tir no m'està bé i em fa un culet molt lleig. A tot això, les seves mans han remanat a "diestro i siniestro", però confio en la seva professionalitat.
D'un salt entro al provador i torno a convertir-me en una persona normal, amb els meus pantalons amples i les meves samarretes cantones.
Com qui prepara una sopa de sobre, aproximadament uns 10-12 minuts, ja havia enllestit la compra d'un "traje" que em queda com un guant. Impressionats? Jo si, no m'esperava anar tan ràpid.
Casualment, o no, ahir a la tarda vaig tardar el mateix temps en comprar-me un "traje" aprofitant els descomptes de les rebaixes. Tinc un casament al setembre i necessitava un substitut al meu clàssic model de color xampany que vaig estrenar fa tres anys per l'enllaç del Marc i l'Anna, del que n'era el padrí.
Va ser talment un pim pam. Només entrar ja em vaig fixar en un dels models que lluïa el maniquí, d'un color blau fosc amb unes ratlles, i tenia un prou molt arreglat.
Dit i fet, m'apropo al dependent i li senyalo la meva elecció. Li pregunto si per un casual no tindria el mateix model en algun altre color. Tot servicial, m'ensenya un de gris però no li dono temps a despenjar-lo. El descarto perquè tenia un estil que no m'escau, massa seriós.
El dependent, que tenia un aire al calb de la loteria de Nadal, em pregunta la meva talla i veient la meva cara, em va un scanner visual ràpid i me n'aconsella una. Entro al provador.
La jaqueta m'està que ni pintada però els pantalons com que m'apreten un xic. Li demano una talla superior però ell vol comprovar in situ que realment m'estan justos. En aquest moment es produeix el primer contacte físic entre el "calb" i la meva cintura, per finalment discernir que tinc el "culet cap enfora" i que no em queden bé.
Portem cinc minuts a la botiga. Tot i els petits toquets per part del dependent, tot va rodat. La següent talla no m'està gens malament però caldrà arreglar l'americana i els baixos del pantaló. Per aquest procés, em fa sortir fora de l'emprovador. Surto i em col·loca davant d'un mirall. Hi ha poca gent a l'aguait. Com a bon presumit que sóc, m'agrada com em veig però "el calb", tot decidit, puja la meva samarreta a la vegada que acompanya els pantalons fins ajustar-los a l'alçada del melic.
El miro estranyat i comenta que aquest tipus de pantalons no són com els texans i que no es poden dur baixos, que semblen "cagats", i que sinó el tir no m'està bé i em fa un culet molt lleig. A tot això, les seves mans han remanat a "diestro i siniestro", però confio en la seva professionalitat.
D'un salt entro al provador i torno a convertir-me en una persona normal, amb els meus pantalons amples i les meves samarretes cantones.
Com qui prepara una sopa de sobre, aproximadament uns 10-12 minuts, ja havia enllestit la compra d'un "traje" que em queda com un guant. Impressionats? Jo si, no m'esperava anar tan ràpid.
entrada de Cisco a las
12:43 p. m.
2 comentarios:
Siguiendo ordenes de mi superior debo decirte que en los últimos artículos hay uno que está copiado de un libro y se nota en la rigidez literaria.
Por otra parte mi opinion personal es que despiertas el deseo de leer cada día el artículo que publicas.
Todos los que estamos siguiendo el blog estamos de acuerdo en que tratas temas muy diversos, no centrandote en una linia, como "otros" que quieren convertirse en críticos (literários, políticos,...) sin haber salido de la cáscara.
Agradecerte una vez más tu esfuerzo en publicar cada día el anecdotario de tu vida. Nuestro trabajo se nos hace agradable al leer este blog.
Saludos cordiales.
Benvolgut pt, agraeixo les teves paraules cap al meu bloc, que, tal i com he deixat clar des d'un principi, no pretén res més que ser un confessionari públic del que em gira pel cap.
Tanmateix, no estic d'acord amb les teves crítiques cap al meu text literari ja que va ser absolutament improvitzat. Segur que en algun llibre surten històries com les que explico però en cap moment m'hi vaig reflexar ja que hi incloc vivències personals absolutament reals.
Finalment, i veient que hi ha gent que es dedica a seguir els blocs, m'agradaria saber en que consisteix la vostra tasca i que en trec o podría treure jo.
Salutacions.
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio