viernes, enero 04, 2008

Només una més


Miro per la finestra de l'habitació. És tard però no plou. Un núvol negre amenaça amb descarregar. Comença el rictus diari: dutxa, cafè i arreglem una mica la casa. Ens arrisquem i sortim al carrer sense paraigües. Tres hores després la sortida del sol confirma la meva bona decisió.

Com qui no vol la cosa ens hem plantat en el 4 de gener. Ja només queda un dinar més i haurem superat amb èxit el seguit de celebracions nadalenques, i vulguis o no, l'estómac agrairia tornar a una rutina una mica més saludable.

Un any més, el cos humà ha demostrat que és una màquina en plenitud. En dues setmanes l'hem castigat amb generoses dosis de menjar i importants ingestes alcohòliques però ell, malgrat alguna tarda tonta, ni s'ha queixat.

La primera tanda de bacanals gastronòmiques acaben el 31 de gener. Per cert, bon any a tothom. Com si s'acabés el món, la majoria de la gent sopen com animals i després s'inflen a beguda per celebrar l'entrada d'un nou any (fixeu-vos que no deixa de ser una nit qualsevol de divendres o dissabte però amb els preus "inflacionats"). Al dia següent, la meitat de la població no dona senyals de vida. L'1 de gener s'hauria d'eliminar del calendari, i que no comptés com a festiu.

Poc a poc sembla que et vas recuperant del càstig calòric però a l'horitzó apareix el dia de Reis. Personalment, és de les celebracions que més m'agraden, potser perquè sempre l'hem organitzat a casa i és un festival.

La xocolata amb melindros de primera hora, s'acompanya després amb el pastis de peix i el seu xai al forn, regat amb vinets i bon xampany francès. De postres, i quan ja tens el cinturó del pantaló "a full" arriba el tortell de reis farcit de nata. És la guinda del dia. De sopar no prendré res, que estaré tip.

Vinga, ànims que només queda una més, i jo no me la vull perdre.

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Página principal