Dret a què??
Ja fa dies que tenia aquest post pendent i ha arribat l'hora que vegi la llum. El passat 10 de novembre vam anar a sopar per celebrar el meu 28 aniversari. El barri escollit per a l'ocasió va ser Gràcia i el restaurant en concret, Art& Noise (C/Topazi).
La veritat que és un marrón quan et toca organitzar un sopar d'aquest tipus ja que vols que la gent sopi relativament bé per un preu que no sigui desorbitat i que ens deixin fer una mica de catxondeo.
A tal efecte, hem vaig passar més d'una setmana trucant a diversos restaurants per estudiar les diferents ofertes de grup i si podíem reservar per les deu de la nit. Depèn de quins llocs organitzen dos torns; el primer a les nou de la nit (massa aviat i et foten pressa perquè acabis de sopar aviadet) i l'altre a les onze(pel meu gust un pel tard ja que l'estómac no m'aguanta fins aquella hora sense ingerir res).
Després de voltes i més voltes, trucades i trucades, i consultar infinitat de webs vam optar pel restaurant de Gràcia. No obstant, abans de fer la reserva definitiva, vaig trucar per informar-me de menús i ofertes de grup. Malauradament, el citat establiment no oferia cap preu especial per un grup inferior a 15 persones, i nosaltres érem 13 (no vull ser supersticiós). Atès que no podíem beneficiar-nos del menú de grup vaig voler lligar un preu "arreglat" per sopar i em va dir que ens podia sortir per 22-24 euros (MENTIRA!!!).
Amb tot això passen els dies i arriba el sopar. Des de fora el restaurant fa por. El seu exterior podríem dir que és més típic d'un bar PEPE dels de tota la vida que d'un local in i fashion (com el defineixen en alguna web) i a l'entrar et quedes encegat pel color vermellós de les cortines i de les llums.
Buff, quan arriba la carta ja intueixo que això no acabarà bé: tapes, amanides i carns. Com si de nouvelle-cuisine es tractes, Art&Noise cobra més de 10 euros per una amanida de cuscus o amb altres condiments. En aquest moment noto que m'estan aixecant la camisa. Per no posar-nos de mala gaita no mirem preus i demanem tapes i amanides per partir i després unes carns. Tot el menjar el reguem amb un vi argentí, recomanació de la casa (13 euros aproximat per ampolla... van caure unes quantes).
Amb l'alegria de la celebració i animats pels efectes del vi comencem a xerrar més alt i cantarronejar. De sobte, o no tant, arriba un dels moments àlgids del sopar: l'entrega dels regals. D'entre ells en destaca un pels meus partits d'esquaix, l'uniforme de samarreta groga sense mànigues i els pantalons pirates negres. Genial.
Com si fos Clark Kent, em fico al bany i surto convertit en SUPERNADAL. Els flashs de les cameres disparen sense parar i jo em passejo per tot el restaurant fent-me fotos a doquier. L'encarregat de l'establiment comença a estar una mica mosca i ens crida, un cop més, l'atenció i que baixem el to de veu. Novament, passem d'ell.
El sopar segueix amb els postre, cava i un xupito (no es van convidar a res). Han passat un parell d'hores i volem canviar de lloc. Moment de demanar el compte. Com a amfitrió de la soirée, sóc el dipositari de la dolorosa i fer els números corresponents. Just donar-me-la em quedo blanc. Supera, de llarg, la quantitat estipulada i em sap molt greu. Diguem que toquem a més de 40 euros per barba. Els amics em miren estranyats i no se que dir. Reviso el compte i apareixen nou plats que no em pres i que se'ns han cobrat. Reclamem. L'encarregat ho nega i passa de nosaltres. Insistim i una cambrera reconeix l'error.
Amb mala gana, l'encarregat revisa tot el que hem demanat i comprova que ens ha cobrat gairebé 90 euros de més. La meva indignació augmenta per moments. Deixo de banda el meu estat etílic i li exigeixo la carta de reclamacions. De primeres, i de últimes, me la nega. Em diu que –No le vaya a joder, que le hago una putada!! Doncs, haver-nos tractat millor de primeres.
La conversa puja de to i entro dins de la barra. El nano es posa nerviós i m'amenaça en trucar a la policia. Jo no afluixo i agafa el telèfon. Nosaltres contraataquem dient que nosaltres el denunciarem per no permetre que exercim el dret a reclamar i exigir un tracte correcte. Surto de la barra i continua la discussió però ell no baixa del burro.
Finalment, per no fotre enlaire la nit decidim marxar. En resum, 20 minuts discutint i no ens ha donat el full de reclamacions. Nosaltres tramitarem la denúncia perquè no volem permetre que no es respecti aquest dret que tenim, i que molts cops oblidem que està a la nostre disposició.
No penso tornar a l'Art&Noise i espero que vosaltres tampoc ho feu!
La veritat que és un marrón quan et toca organitzar un sopar d'aquest tipus ja que vols que la gent sopi relativament bé per un preu que no sigui desorbitat i que ens deixin fer una mica de catxondeo.
A tal efecte, hem vaig passar més d'una setmana trucant a diversos restaurants per estudiar les diferents ofertes de grup i si podíem reservar per les deu de la nit. Depèn de quins llocs organitzen dos torns; el primer a les nou de la nit (massa aviat i et foten pressa perquè acabis de sopar aviadet) i l'altre a les onze(pel meu gust un pel tard ja que l'estómac no m'aguanta fins aquella hora sense ingerir res).
Després de voltes i més voltes, trucades i trucades, i consultar infinitat de webs vam optar pel restaurant de Gràcia. No obstant, abans de fer la reserva definitiva, vaig trucar per informar-me de menús i ofertes de grup. Malauradament, el citat establiment no oferia cap preu especial per un grup inferior a 15 persones, i nosaltres érem 13 (no vull ser supersticiós). Atès que no podíem beneficiar-nos del menú de grup vaig voler lligar un preu "arreglat" per sopar i em va dir que ens podia sortir per 22-24 euros (MENTIRA!!!).
Amb tot això passen els dies i arriba el sopar. Des de fora el restaurant fa por. El seu exterior podríem dir que és més típic d'un bar PEPE dels de tota la vida que d'un local in i fashion (com el defineixen en alguna web) i a l'entrar et quedes encegat pel color vermellós de les cortines i de les llums.
Buff, quan arriba la carta ja intueixo que això no acabarà bé: tapes, amanides i carns. Com si de nouvelle-cuisine es tractes, Art&Noise cobra més de 10 euros per una amanida de cuscus o amb altres condiments. En aquest moment noto que m'estan aixecant la camisa. Per no posar-nos de mala gaita no mirem preus i demanem tapes i amanides per partir i després unes carns. Tot el menjar el reguem amb un vi argentí, recomanació de la casa (13 euros aproximat per ampolla... van caure unes quantes).
Amb l'alegria de la celebració i animats pels efectes del vi comencem a xerrar més alt i cantarronejar. De sobte, o no tant, arriba un dels moments àlgids del sopar: l'entrega dels regals. D'entre ells en destaca un pels meus partits d'esquaix, l'uniforme de samarreta groga sense mànigues i els pantalons pirates negres. Genial.
Com si fos Clark Kent, em fico al bany i surto convertit en SUPERNADAL. Els flashs de les cameres disparen sense parar i jo em passejo per tot el restaurant fent-me fotos a doquier. L'encarregat de l'establiment comença a estar una mica mosca i ens crida, un cop més, l'atenció i que baixem el to de veu. Novament, passem d'ell.
El sopar segueix amb els postre, cava i un xupito (no es van convidar a res). Han passat un parell d'hores i volem canviar de lloc. Moment de demanar el compte. Com a amfitrió de la soirée, sóc el dipositari de la dolorosa i fer els números corresponents. Just donar-me-la em quedo blanc. Supera, de llarg, la quantitat estipulada i em sap molt greu. Diguem que toquem a més de 40 euros per barba. Els amics em miren estranyats i no se que dir. Reviso el compte i apareixen nou plats que no em pres i que se'ns han cobrat. Reclamem. L'encarregat ho nega i passa de nosaltres. Insistim i una cambrera reconeix l'error.
Amb mala gana, l'encarregat revisa tot el que hem demanat i comprova que ens ha cobrat gairebé 90 euros de més. La meva indignació augmenta per moments. Deixo de banda el meu estat etílic i li exigeixo la carta de reclamacions. De primeres, i de últimes, me la nega. Em diu que –No le vaya a joder, que le hago una putada!! Doncs, haver-nos tractat millor de primeres.
La conversa puja de to i entro dins de la barra. El nano es posa nerviós i m'amenaça en trucar a la policia. Jo no afluixo i agafa el telèfon. Nosaltres contraataquem dient que nosaltres el denunciarem per no permetre que exercim el dret a reclamar i exigir un tracte correcte. Surto de la barra i continua la discussió però ell no baixa del burro.
Finalment, per no fotre enlaire la nit decidim marxar. En resum, 20 minuts discutint i no ens ha donat el full de reclamacions. Nosaltres tramitarem la denúncia perquè no volem permetre que no es respecti aquest dret que tenim, i que molts cops oblidem que està a la nostre disposició.
No penso tornar a l'Art&Noise i espero que vosaltres tampoc ho feu!
entrada de Cisco a las
12:50 p. m.
3 comentarios:
mi querido doctor te olvida que entre otras cosas para entender la jodia factura habia que llamar equipo economico de Rato porque el de Solber es muy caro ay no se entendia ni papa todo era varios y varios. la verdad que como dice fue un vergüerza y eso no se puede quedar asi.
@tito boty, cuándo dice que esto no puede quedar así, a qué te refieres?
enri me refiero a tomar las medidas legales por supuesto para que nuestros derechos no sean pisoteados. Medidas que ya se han tomado pues se ha presentado una reclamacion a defensor del consumidor de la generalita ya veras como se le bajan los humos.
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio