lunes, agosto 13, 2007

Oasis català


Tot i trobar-nos en ple període de vacances, Catalunya dista molt de ser un oasis català, terme encunyat durant el govern pujolista per referir-se a la pau i consens polític que es vivia en aquella època.

En l'últim mes una sèrie d'esdeveniments han pertorbat la pau del pacífic i pacient poble català, alguns de recurrents i altres d'inesperats.

RENFE segueix desesperant pels seus problemes i retards, dia sí i dia també. La nul·la inversió que s'hi ha fet per part de l'administració central ha convertit aquest servei en tercermundista i si has d'agafar al tren per anar a algun lloc ja saps que hauràs d'encomanar-te a algun sant per arribar a l'hora. La solució passar per transferir RENFE a la Generalitat? Diria que no. Seria el mateix mal amb altres culpables.

L'apagada elèctrica que va patir la metròpoli de Barcelona a mitjans de juliol. Simplement increïble que en ple segle XXI una ciutat visqui a les fosques gairebé dos dies. El govern posa d'exemple les apagades que pateixen ciutats dels Estats Units però a mi no em compensa. A "toro pasao" acusen Red Elèctrica i Endesa de no invertir en la xarxa des de fa molts anys i que el problema es veia venir feia temps. Anem servits! Perquè no els obligaven a arreglar-ho? I el tema de les compensacions té gràcia. Els damnificats, si arribem a cobrar-les, podrem estar contents amb un ingrés de 300 euros, però segur que no et deixen de cobrar la factura del mes de juliol.

Em recorda quan la companyia de telèfon X, depèn de la que tingueu contractada, et talla la línia per algun problema. Et poden deixar sense telèfon dies sencers i tu incomunicat. Truques i els cantes la canya i reclames que no et cobrin la totalitat de la factura d'aquell mes però ben segur que s'ho passen pel forro.

Mega-buchon a l'AP-7. Coincidint amb l'operació sortida d'agost es formen cues de més de 70 km. Històriques, de moment, perquè segur que se'n formaran de més llargues en uns anys. Els de ACESA, que vius ells, no obren les barreres dels peatges fins que el govern els obliga al cap de no se quantes hores. Quins cullons! Estic indignat, com poden tenir la barra de cobrar-te per un peatge que en aquests casos no fa més que empitjorar el tràfic. Els francesos, sempre per davant, ho tenen previst de fa temps: si hi ha cues importants s'obren les barreres.

Aquí no passa el mateix i ACESA demana compensacions, com si no portessin estafant-nos mitja vida.

Per últim, els problemes a l'aeroport. Si no es per una cosa o per un altre, si viatges amb avió i surts del Prat, prepara't a viure sensacions "dragon-khanianas": retards dels vols, problemes amb l'equipatge, bitllets fantasma, vagues múltiples... Ja ho deia la Trinca: " si vols passar-t'ho pipa viatja amb avió".

A títol personal diré que "visto lo visto", dir que Catalunya viu en un oasis de pau i tranquil·litat és faltar a la veritat o viure una realitat diferent a la del país.

Per cert, Montilla ha interromput les seves vacances per preparar la compareixença al Parlament per respondre als desgavells de l'últim mes. Les imatges mostren el govern unit i reunit per planificar com defensar-se dels atacs que els hi arribaran. Serà veritat? Que farà Carod quan es quedi com a president en funcions? Té organitzat algun viatge, alguna reunió?

5 comentarios:

Blogger alex ha dicho...

Mega-buchon a l'AP-7
Que es exactament un buchon? als diccionaris catalans que he trobat no apareix i en els castellans la resposta tampoc no es gaire esclaridora, per la resta un post excel·lent, com sempre i millorant últimament.

Un savi sabatilla. :)

7:07 p. m.  
Blogger Enric Tomàs ha dicho...

@Alex: Buchon no sé què vol dir, però venint d'en Viver podria ser francés. Ell és un home de llengües i no es talla a l'hora d'utilitzar-les, per bé que sovint no l'entenguem.

Respecte al post tens tota la raó. Montill segueix de vacances. Fins 5 dies després de l'apagada no es va dignar a apàreixer en públic a donar explicacions.

Sobre les altres infraestructures, trobo lamentable que es culpi per norma al govern PP (1996-2003). Cert és que van desviar els diners molt més cap a València, però més cert és que el PSOE porta ja 3 anys a Moncloa i el PSC desde 2003 a la Plaça Sant Jaume. Ambdós governs no han fet més del que s'havia fet fins al moment.

Dimissions ja!

8:28 p. m.  
Blogger Cisco ha dicho...

Veig que el tema ha tocat profundament a la societat! me n'alegro veure que no perdo el fil amb la realitat!

amics lectors! bouchon es tap en francès, i ho vaig aprendre un cop en una retenció històrica!

per cert, Enric, dimissió de qui? Catalans? govern central? ciutadania? convoquem noves ereccions?

9:32 p. m.  
Blogger Enric Tomàs ha dicho...

Dimissions de la gent que ens governa a Catalunya, d'aquells q no tenen ni un llicenciatura ni el nivell C i són presidents, d'aquells que es fan dir d'esquerres i controlen els Mossos, i d'aquells que són independentistes i catalans i es venen a Madrid.

2:18 p. m.  
Blogger Rafael del Barco Carreras ha dicho...

Más sobre el OASIS...

NARCÍS SERRA Y LA FUSIÓN DE LAS CAIXAS
VERSUS EL ALCALDE HEREU Y LA LEY DE FINANCIACIÓN LOCAL.




Rafael del Barco Carreras




El día 10-10-09 el Alcalde en su Tele, BTV, se queja de la financiación local. A traducir por “el Ayuntamiento no tiene un duro”, al tiempo que la Prensa anuncia la fusión de las caixas Cataluña, Tarragona y Manresa en la que Narcís Serra asumirá la presidencia SOLO POR DOS AÑOS. Si el Ayuntamiento se inventa “estudios”, la Caixa de Cataluña juega y jugará entre sus cientos de sociedades instrumentales y fondos de inversión, a las que sumará otros tantos de sus absorbidas, para camuflar inmensos “saldos en rojo”, además de los 1.500 millones de euros que piden al FROP para la fusión. El tramposo monopoly. Ver imágenes en www.lagrancorrupcion.blogspot.com

Cualquier aficionado a la Economía sabe que los entes públicos tienden al déficit, siempre gastan más de lo que ingresan, pero la Alcaldía de Barcelona ha rebasado en 30 años de “socialismo”, entre comillas, cualquier tópico. Buen recorrido desde el Alcalde Serra, 1979, que según anunciara a la Prensa las arcas estaban vacías, a su camarada discípulo sucesor Hereu, 2009, que vacías y endeudadas. Al igual las caixas gobernadas por políticos, sumiendo a la Cataluña Oficial en la mayor de las crisis que se recuerde, al tiempo que la Cataluña Privada de los “400 de Millet” rebosa dinero negro, la Empresarial y Obrera chirría o estalla fabricando parados, y la Cataluña Sumergida o Marginal, sector alimentándose del anterior, que por su volumen lo de “sumergida o marginal” es un decir, y al igual que la de los 400, bien capitalizada, aunque pésima de salud física y mental.

Lo de menos, la Ley de Financiación Local, ni siquiera el tan sobado Estatut. Lo dicho, el pozo sin fondo keinesiano, base ideológica de nuestros políticos, convertido en fosa séptica a reventar, y sin enzimas capaces de digerir. El OASIS CATALÁN, un teatral e hipócrita espejismo.

Los dos tienen cara, expresiones y poses “jesuíticas”, digo sin ánimo de ofender a los Jesuitas o Salesianos que quizá por Sarriá les tuvieran de alumnos, creando un buen par de oportunistas demagogos.

Y si el Ayuntamiento contrata a Telma, ¡dulce glamour!, la Caixa de Cataluña, liquidando inmuebles, traslada este mes al Prat parte del gran aparato administrativo del Grupo, los no despedidos o jubilados por indispensables, con vecinos tan peligrosos que entran y salen del recinto en autobús propio. Es de esperar que los puticlubs de alrededores no sufran otro acoso policial porque sus trajeados ejecutivos levanten sospechas, aunque los últimos trasladados no forman parte de los antiguos “comerciales” con suculentos bonus y comisiones, más bien currantes enderezando los entuertos de la inmensa BURBUJA.

¿Qué inconfesables historias e intereses guardan nuestros banqueros o “cajeros” que su relevo o retiro se convierten en cifras que dejan atónitos al común de los mortales? El último, el del BBVA, prejubilado a sus 55 años, con 50 millones de pesetas al año, incomprensible en plena crisis, aunque lejos de los pagos de Botín a Amusátegui y Corcóstegui. A Narcís Serra, uno de los principales autores del actual fiasco, le conceden dos años para que redondee él mismo su PREJUBILACIÓN. Dejará en mantillas el supermillonario retiro de otro de sus discípulos Pascual Maragall y de su aparente oponente Jordi Pujol. El agravio comparativo es evidente, y la inmoralidad, y hasta ilegalidad, por tratarse de unas entidades formando un real oligopolio con el Estado, nutriéndose de fondos públicos para salvar la quiebra o simplemente llenar sus cajeros automáticos.

Y a la par que se fusionan caixas maquillando situaciones inviables o ilegales, se renuevan créditos al infinito, caso Inmobiliaria Colonial SA, y de acudir al juzgado anunciado para septiembre… nadie se atreve… o en la Caixa de Girona, que debía fusionarse, con entradas y salidas del juzgado obligando la espera.

4:12 p. m.  

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio