@love.com

Confesso que el capítol d'ahir d'Anatomia de Grey em va inspirar un post. Un dels personatges de la sèrie, que també sortia a Prison Break, parlava de la facilitat d'establir relacions i contactes per Internet i lo difícil que se li feia fer-ho amb una persona cara a cara.

Si t'atures a pensar-hi segur que coneixes gent que ha estat o està enganxanda a pàgines de contactes o xats per conèixer gent. Faré un pas endavant i reconeixeré que jo ho he fet, i en algun moment d'avorriment, ho segueixo fent.

El tòpic, n'hi ha sobre tots els temes, diu que la tipologia dels que xatejen són persones freakies, tímides, reprimides o que no tenen gaire sort quan surten de caça a la nit. Hi deu haver de tot, però amb el boom d'Internet s'ha generalitzat el món dels usuaris d'aquests serveis.

No em deixa d'estranyar que hi ha molta gent que fa servir els xats a la feina i durant el seu horari laboral. Jo que no m'atreveixo ni a obrir el meu messenger on tinc els amics!! Potser sóc massa legal.

Com tot a la vida, no es pot generalitzar, però molt dels "xateros" no es presenten tal i com són, ja sigui les imatges, personalitat o directament perquè menteixen sense pietat sobre la seva vida.

Poca gent acaba trobant veritables amics o, no diguem, parella per aquestes vies. De tant en tant surt gent que diu que lliguen per Internet i que concerten una trobada i arriben on arriben, però...

Jo quan ho he fet o ho faig és, amb el meu esperit de periodista crític amb la societat, passar l'estona, riure i comprovar que, només pels noms, hi ha penya que no hi toca gaire. I ja si intentes establir una conversa te n'adones que, si pensaves que tu no estaves centrat, hi ha gent pitjor i t'estalvies la teràpia del psicòleg.

En definitiva, per conèixer gent i saber realment com són no hi ha res millor que el món real. Corres el risc que et rebutgin o t'enviïn a pastar fang però t'ho passes realment bé.

Deixo una cançoneta del grup "Tam tam go" que parla sobre el tema de les relacions per Internet.