El negoci de la guerra
Pels periodistes, l'arribada del l'estiu significa sovint donar sortida a notícies més lights, de "veranito" que diem nosaltres. Una d'elles, tot i ser d'aquest període, m'ha cridat l'atenció.
"Les autoritats berlineses preocupades pel deteriorament de les restes del Mur de Berlín". Déu ni do. Lo que durant 28 anys va significar la divisió del país entre comunistes i capitalistes, i la mort de més de 50 persones que van intentar creuar el mur, s'ha convertit en un punt turístic de primera magnitud i la gent s'hi fa fotos com si no hagués passat res (quina poca memòria tenim, quan volem).
Els primers estudis encarregats per les autoritats calculen que hauran de fer una inversió milionària per aconseguir que el mur torni a brillar com abans ( ho convertiran en una nova porta de Brandenburg??).
També relacionat amb els nostres veïns germànics (al costat precisament no estem, però amb el low-coast tot està a prop), vaig llegir que s'han trobat uns documents que demostren les polítiques repressives de l'antiga RDA (sota l'òrbita comunista) en aquells anys on apareix la cita següent:
"No es dubti a disparar, si cal, contra dones i nens" (autoritats de la Stassi al 1973).
No se vosaltres però se'm posa la pell de gallina.
Ambdós noticies em van fer venir al cap la meva excursió a l'antiga Iugoslàvia a l'estiu passat. El cas de Berlín i del seu mur em va recordar la nostre passejada per Mostar i els edificis abandonats amb restes de metralla. Amb els anys, si es curen les ferides nacionalistes que encara els separen, les ciutats que més van patir la guerra podran recuperar el seu esplendor. La meva pregunta és: els interessarà mantenir parts en runes per atraure turistes que vulguin comprovar in situ els mals que va provocar la guerra? Estic segur que si. Al costat d'edificis més moderns conviuran altres mig derruïts i amb restes dels bombardejos i tothom tan tranquil.
Estan en el seu dret de fer-ho però no m'agrada participar del negoci de la guerra. Ja li vaig comentar en el seu moment a l'Enric, el company de fatigues, però ho trobava patètic i no vaig fer-ne cap fotografia.
Berlín i l'operació de neteja del mur venen a confirmar la meva teoria. Reflexionem-hi.
"Les autoritats berlineses preocupades pel deteriorament de les restes del Mur de Berlín". Déu ni do. Lo que durant 28 anys va significar la divisió del país entre comunistes i capitalistes, i la mort de més de 50 persones que van intentar creuar el mur, s'ha convertit en un punt turístic de primera magnitud i la gent s'hi fa fotos com si no hagués passat res (quina poca memòria tenim, quan volem).
Els primers estudis encarregats per les autoritats calculen que hauran de fer una inversió milionària per aconseguir que el mur torni a brillar com abans ( ho convertiran en una nova porta de Brandenburg??).
També relacionat amb els nostres veïns germànics (al costat precisament no estem, però amb el low-coast tot està a prop), vaig llegir que s'han trobat uns documents que demostren les polítiques repressives de l'antiga RDA (sota l'òrbita comunista) en aquells anys on apareix la cita següent:
"No es dubti a disparar, si cal, contra dones i nens" (autoritats de la Stassi al 1973).
No se vosaltres però se'm posa la pell de gallina.
Ambdós noticies em van fer venir al cap la meva excursió a l'antiga Iugoslàvia a l'estiu passat. El cas de Berlín i del seu mur em va recordar la nostre passejada per Mostar i els edificis abandonats amb restes de metralla. Amb els anys, si es curen les ferides nacionalistes que encara els separen, les ciutats que més van patir la guerra podran recuperar el seu esplendor. La meva pregunta és: els interessarà mantenir parts en runes per atraure turistes que vulguin comprovar in situ els mals que va provocar la guerra? Estic segur que si. Al costat d'edificis més moderns conviuran altres mig derruïts i amb restes dels bombardejos i tothom tan tranquil.
Estan en el seu dret de fer-ho però no m'agrada participar del negoci de la guerra. Ja li vaig comentar en el seu moment a l'Enric, el company de fatigues, però ho trobava patètic i no vaig fer-ne cap fotografia.
Berlín i l'operació de neteja del mur venen a confirmar la meva teoria. Reflexionem-hi.
entrada de Cisco a las
6:48 a. m.
1 comentarios:
A vegades les restes d'història presents a les ciutats no només tenen una vocació turística. Quan el dijous 9 de novembre de 1989 els alemanys van fer caure el Mur no crec que anéssin en compte de deixar-ne una part intacte per convertir-se en reclam turístic.
Si bé el Mur de Berlin és un element que crida poderosament l'atenció dels visitants, també pot estar allà només com a element que no s'ha de repetir i que demostri l'infinita estupidesa humana.
A Mostar passa el mateix i, a més, s'ha de sumar que els diners que va tenir Sarajevo per reformar-se no van arribar en igual quantitat a Mostar.
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio