Érase una vez un hombre a su radio pegado

No recordo quants anys fa que no em compro un CD o un K-7, però ha plogut molt des de l´últim cop. La culpa no és de les noves tecnologies que et permeten descarregar-te música "by the face" sinó perquè prefereixo escoltar la ràdio.

Qui em coneix sap que em passo gairebé la meitat del dia amb els cascos penjats i escoltant algun programa o simplement música variada (léase Cadena 40 o Tele Taxi).

M'aixeco amb l'Antoni Basses i el seu: -Bon dia són les 7!- i em fico a la dutxa amb la seva veu de fons. Poc abans de marxar cap a la feina, canvio el dial i escolto que diu Xavier Bosch (RAC 1).

Ara ja no ho faig, però abans també feia una passada rassant per la SER, quan Gabilondo capitanejava HOY POR HOY, però des de que el presenta Francino no és el mateix.

Vaig a la feina amb moto i em trec els cascos durant els vint minuts que trigo en arribar, però quan m'assec al meu lloc, se'n tornem-hi! Pim pam, i durant un parell o tres d'hores canvio la freqüència (sobretot Cat. Radio i RAC1), segons els entrevistats o les seccions que toquen.

Tot dialejant ens plantem al migdia. És el moment de MINORIA ABSOLUTA. Abans ho escoltava cada dia però ho he hagut d'anar deixant perquè reia sol (crec que els companys pensen que em falta un bull) i em distreia de la meva feina. No me n'adonava i escrivia coses inconnexes i sense sentit mentre gaudia de les imitacions i l'actualitat política.

Algun cop l'hi he fet el salt al Toni Soler i m'he acostat a Manuel Fuentes i el seu PROBLEMES DOMÈSTICS però no es poden comparar. Quan estava a RAC1 el seguia però me n'he cansat una mica, no han canviat gens el format.

Pim pam i ens plantem a l'hora de dinar. És l'hora del tupper a la Mar Bella o al Parc del Fòrum. És el moment més caòtic. Catalunya Informació, la Com, RAC1, la SER, Ona Catalana es barregen en el meu aparell i hi ha dies que podria memoritzar les declaracions dels polítics o esportistes de tants cops que els escolto.

Acabo de dinar amb el 100 metres de la Gemma Montero (RAC1) on repassa l'actualitat esportiva del dia. A dos quarts de tres connectem amb ONA Catalana i COM per seguir informant-nos de les noticies esportives i arribem a les tres.

Desconnexió durant una horeta. Les orelles han de descansar.

Senyals horàries de les 4 de la tarda. Clapes i companyia (VERSIÓ ORIGINAL. RAC1) m'acompanyen una bona estona, i de vegades Llucià Ferré (CAT. Ràdio), però de forma esporàdica. No oblido les altres emissores però sempre acabo tornant al Clapés.

Un altre pim pam i són les sis de la tarda. Marxem de l'oficina (oeoeoeooe!). Cop de moto i passem la tarda. Segons el dia passo per casa, aleshores engego la ràdio i el pc, o quedo amb gent. Aquest és dels pocs moments que em trec els cascos perquè seria desconsiderat si els portes posats amb gent al costat.

I birra amunt birra avall (els dimarts ho substitueixo per Coca-cola que és el meu dia esportiu) ens plantem a la nit.

Depenent del cansament i la son acumulats em fico al llit més aviat, cap a un quart o dos quarts de 12, i engego la ràdio. A les 11 ha començat TU DIRAS (RAC 1- Jordi Basté) i ELS MILLORS ANYS DE LA NOSTRE VIDA (CAT. RÀDIO- Bernat Soler), i els combino amb alegria segons les tertúlies o el tema del dia (gairebé sempre Barça).

I, per fi, són les 12 i entonem alló de:

-Tu afición es sentimiento, hincha tu eres el primero, di que tu eres el mejor, hincha tu eres el mejor, escuchando el transistor (ra ra ra), el lorito está,...

Es la sintonia de EL LARGUERO (SER) de De La Morena que em fica al llit de la mà. Mentiria si dic el contrari però és com si no pogués dormir si no escolto aquesta sinto. De vegades l'escolto i pam, a dormir, però alguns dies m'enganxo i fins passada la una no apago el transistor.

Com veieu són moltes hores amb la ràdio, molta companyia mútua i m'encanta, i això dia rere dia ( m'he oblidat dir que de tant en tant em poso emissores lolailos i escolto lo último de Paulina o Shakira).

Bueno, ara us deixo que en Toni Soler esta a punt de començar i no m'ho vull perdre que m'alegra el matí!