Si fuera......
De petit sempre ens preguntaven allò de "que voldràs ser de gran??". La meva resposta ha anat evolucionat amb el pas del temps, des de futbolista a Mario Conde (a excepció del seu pentinat llepat m'agradaven fins el coll de les seves camises), passant per periodista reconegut, i finalment còmic o ric i ociós (em permetria el luxe dels diners i del temps lliure per fer el que volgués).
Han passat els anys i encara no ho tinc clar. La meva personalitat em porta d'un camí a l'altre desitjant masses coses a la vegada i intentant conciliar tots els meus "jo".
La seqüència somiada podria ser la següent:
1-El jo responsable estaria treballant
2- El jo desfassat es passaria els dies de festa i dormint tot esperant la següent farra
3-El jo mandrós es prendria la vida amb més calma
4-El jo aventurer gaudiria viatjant i descobrint nous racons de mon, podent anar-hi a qualsevol època de l'any (pressuposant que tenim pressupost per sufragar-ho)
5-El jo intel·lectual es dedicaria a instruir-se: nous estudis, biblioteques, museus, exposicions, concerts
6-El jo somiatruites viuria en una casa increïble amb piscina, jardí i a tocar del mar (rotllo Malibú)
7-El jo "periodista de raça" deixaria la feina on estic i demanaria una corresponsalia al Pròxim Orient, a Xina o Japó o a cobrir qualsevol conflicte internacional.
8-El jo "home de la casa" es dedicaria a cuidar-se per dins i per fora, intentar escriure algun llibre d'èxit i mantenir la casa en ordre.
9-El jo "bohemi" voldria ser artista, actor per ser exactes, i endur-se l'Oscar i passejar el palimito per la catifa vermella davant l'atenta mirada de milions d'espectadors.
Com ja deia Calderón de la Barca "la vida es sueño, y los sueños, sueños son", però que cony a tots ens agrada somiar i imaginar una vida diferent.
De moment, el meu jo més realista es conforma amb ser el més feliç possible, raonablement satisfet amb la feina (inclou tema salarial) i tenir temps lliure per gaudir de les petites coses de la vida (des d'un sopar amb els amics, una sortida nocturna o una partida d'esquaix).
La seqüència somiada podria ser la següent:
1-El jo responsable estaria treballant
2- El jo desfassat es passaria els dies de festa i dormint tot esperant la següent farra
3-El jo mandrós es prendria la vida amb més calma
4-El jo aventurer gaudiria viatjant i descobrint nous racons de mon, podent anar-hi a qualsevol època de l'any (pressuposant que tenim pressupost per sufragar-ho)
5-El jo intel·lectual es dedicaria a instruir-se: nous estudis, biblioteques, museus, exposicions, concerts
6-El jo somiatruites viuria en una casa increïble amb piscina, jardí i a tocar del mar (rotllo Malibú)
7-El jo "periodista de raça" deixaria la feina on estic i demanaria una corresponsalia al Pròxim Orient, a Xina o Japó o a cobrir qualsevol conflicte internacional.
8-El jo "home de la casa" es dedicaria a cuidar-se per dins i per fora, intentar escriure algun llibre d'èxit i mantenir la casa en ordre.
9-El jo "bohemi" voldria ser artista, actor per ser exactes, i endur-se l'Oscar i passejar el palimito per la catifa vermella davant l'atenta mirada de milions d'espectadors.
Com ja deia Calderón de la Barca "la vida es sueño, y los sueños, sueños son", però que cony a tots ens agrada somiar i imaginar una vida diferent.
De moment, el meu jo més realista es conforma amb ser el més feliç possible, raonablement satisfet amb la feina (inclou tema salarial) i tenir temps lliure per gaudir de les petites coses de la vida (des d'un sopar amb els amics, una sortida nocturna o una partida d'esquaix).
entrada de Cisco a las
11:57 a. m.
4 comentarios:
Crec que era Picasso qui deia que la mussa existeix però t'ha d'agafar treballant. A vegades volem masses coses i el camí per acnoseguir-les és movent-te en una o altra direcció. El que no sé és que amb tans jo's cap a quin camí dirigir-se.
P.d: en jo número 4, suposo que et referixes a viatjar "a una lonely pegado".
Of course my friend!! no viatjo sense la meva lonely!! m'agrada la frase del Picasso, la coneixia però no l'atribuia al pintant malagueny!!
Costa centrar-se i més en aquests moments que és factible fer moltes coses a la vegada!
Creo... - bueno, se, por que lo acabo de mirar en San Google - que fue Edison el que dijo: El genio es un diez por ciento de inspiración y un noventa por ciento de transpiración... claro que como dice el amigo Tomas, la capacidad de transpiración, léase trabajo, de todos es limitada, hay que centrarse... y lo dice un aspirante a psicólogo que curra de informático -ja saps qui soc, a que si?- y enlazado con esto cuantos yos tienes cisco?, Freud defendía 3,pero tu teoria también es interesante.
Salutacions.
Digem que si Àlex, tot apuntava a que eres tu, jajaja! celebro que t'animis a opinar en aquest fòrum de les teòries i històries que és el meu bloc!
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio