Ja fa un any

Fa poc més d'un any, el 30 de setembre per ser exactes, aquest bloc va començar a caminar. Casualment, o no tant, aquest post serà també el número 101 i si com va dir Enric IV "Paris bien vale una misa", doncs un anyet i cent posts també es mereixen un recordatori especial.

Recordo com van ser els meus inicis en el món blocaire de la mà del meu company de facultat Oriol Burgada i de la gent de Mataró que tenia linkada al seu espai. En un principi em limitava només a la lectura contemplatòria i, molt de tant en tant, deixava algun comment en algun post que m'havia cridat l'atenció, ja fos en negatiu o en positiu.

D'aquests comentaris intermitents va anar creixent la idea de crear el meu propi espai i dir la meva davant de la vida. No pretenia, ni molt menys, que fos un bloc filosòfic, transcendental ni de referència sinó que va néixer per explicar histories que m'envolten, em preocupen o em diverteixen. En definitiva, un espai propi creat a "la idea y semejanza" del seu autor.

Amb el pas dels mesos i dels posts he anat afinant la meva tècnica, introduint vídeos i ordenant una mica el meu discurs. Al començament vaig pensar que la meva dèria blocaire se'm passaria en uns mesos, em quedaria sense temes o que hauria de tancar la paradeta per falta de lectors. De moment cap d'aquestes premisses s'ha complert, i ja posem proa al 2008.

En un post commemoratiu no hauria de faltar una part estadística on apuntés els percentatges dedicats a un tema o un altre però ja us puc dir que la minoria han sigut seriosos, i han sovintejat els denominats "temes propis" (historietes viscudes en carn viva o al meu voltant, ja sigui de dia, de nit o de vacances).





Brindem???

Podria incloure una taula excel amb tota l'estadística però no ho faré perquè seria poc original i no sabria ni com començar. Sóc de la generació Internet però el pack Office se'm queda gran, més enllà del Word i de presentacions simples en Power Point.

Més d'una persona però menys de deu (sempre havia volgut dir aquesta frase) m'ha comentat que aquest bloc sembla un diari personal com el que va fer Anna Frank, però escrit per un home i en altres circumstàncies. Jutgin vostès mateixos.

Tanmateix, podem afirmar que la meva relació amb el bloc s'ha consolidat, ja sigui el meu o passejant per altres blocs amics o coneguts (ja sembla el programa del Puigbó). Freno aquí que m'estic allargant massa i volia ser breu. Ja diuen que un periodista (no entrem a jutjar si bo, dolent o mediocre) ha de tenir capacitat de síntesi i quedar-se amb el més important.

"Así son las cosas y así se las hemos contado" (acomiadament diari de Ernesto Sáenz de Buruaga quan feia els telenotícies a Antena 3)