La televisió que ens mereixem

Els sociòlegs tenen més raó que un savi quan diuen que si analitzem la programació televisiva d'un país podrem saber com és la seva població. Per sort ja hem superat la fase de les "mama-chicos", "Venus TV" y "Ay calor calor" però una nova plaga de pseudoprogrames omplen l'horari prime-time.

Podeu intuir que un d'ells és "Aqt" (Aquí hay Tomate) amb el badaloni JJ Vazquez y la mona Carmen Alcayde. Reconec que alguna tarda ho he vist però m'indigna la manera que tenen de tractar les informacions. D'on no hi ha noticia, burxen i aconsegueixen que el "famosillo" de torn s'exasperi i els hi foti un moc. I ja tenen primicia: "Francisco Rivera arremete contra el reportero de AqT".

I si el famós ha traspassat, el morbo farà que siguin capaços de buidar la seva escombraria per saber quin va ser el seu últim sopar. Simplement increïble i infraperiodisme. No ho considero ni entreteniment.

L'altre programa que està sobrepassant la línia de la ètica professional periodística, si això existeix en realitat més enllà de les aules de la facultat, és el nou show de Jordi González (aquell que fa anys va deixar Vitamina N per anar a viure a Austràlia però encara no hi ha anat), La Noria.

Els dos últims programes han estat dedicats a treure a la llum tota la veritat sobre la mort del futbolista del Sevilla, Antonio Puerta. No fa ni un mes i mig d'aquest tràgic episodi que els tertulians de sempre ja estan fent hipòtesis i acusacions sobre la vida que portava el jugador, la relació amb la seva parella i la futura paternitat, i com si fossin experts, acusen al Sevilla de negligència al socórrer al futbolista.

La veritat és que no m'estranya ja que quan va morir ja fèiem apostes de quan tardarien aquest tipus de programes en embolicar la troca i treure els draps bruts del difunt. Han tardat poc. Tot per l'audiència. A més, han aconseguit declaracions de personal sanitari de l'Hospital on va ingressar el futbolista, als que ja han obert expedient per les seves afirmacions, i han repetit fins a cansar-nos una que diu:

"Puerta llegó aqui completamente marmolillo". "Si las cosas se hubieran hecho bien desde un primer momento, Puerta estaria aqui conmigo comiendo croquetas".

Estic d'acord que s'analitzin les causes reals de la mort de Puerta, i que es podia haver fet per salvar-li la vida, però el circ televisiu no és sota cap concepte el marc on fer la investigació.

Aquesta hauria de ser privada, amb veritables experts (no precisament Jimmy Jiménez Arnau) i que la informació es compartís amb els serveis mèdics dels clubs. Així es podrien evitar altres defuncions sobre el terrenys de joc o en esportistes professionals d'altres àmbits (desconec si per problemes de salut, alimentació, papilles energètiques, mala vida...).

Com deia i demostren les audiències "somos lo que vemos" (no es pot generalitzar però majoritàriament és així).