The moment I wake up
No fa ni una setmana que he tornat de les vacances i ja he oblidat les increïbles sensacions que produeix no estar subjectes a les obligacions laborals. Aixecar-te sense despertador a l'hora que vulguis, gaudir de tot el dia fent el que et ve en gana, no patir si són les tres del matí d'un dilluns i encara estàs de parranda.
Perquè es fan tan curtes les vacances? Perquè costa tan acostumar-se després a la rutina diària del despertador a les set menys deu, a les presses per no fer tard a la feina i a les dosis de cafeïna per no caure dormit?
Són interrogants que no tenen solució però que he començat a patir quan només porto cinc dies de feina. Pronostico que fins les vacances de Nadal patirem i que cada cop més costarà llevar-se.
Per intentar fer més lleu aquest moment i aixecar-se amb més energia i ànims renovats recordo la cançó d' Aretha Franklin.
Perquè es fan tan curtes les vacances? Perquè costa tan acostumar-se després a la rutina diària del despertador a les set menys deu, a les presses per no fer tard a la feina i a les dosis de cafeïna per no caure dormit?
Són interrogants que no tenen solució però que he començat a patir quan només porto cinc dies de feina. Pronostico que fins les vacances de Nadal patirem i que cada cop més costarà llevar-se.
Per intentar fer més lleu aquest moment i aixecar-se amb més energia i ànims renovats recordo la cançó d' Aretha Franklin.
0 comentarios:
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio