martes, octubre 16, 2007

El show de Boris


Ahir van fallar els premiats de la 56 edició dels Premis Planeta, el guardó literari més conegut (no confondre amb prestigi) i amb el txec més generós. De les més de 400 novel·les presentades es va passar a deu de finalistes i ahir a la nit, just abans de l'entrega del premis les travesses ja apuntaven a Juan José Millás i Boris Izaguirre com a principals favorits.

Un cop més, els "mentideros" no s'equivocaven i poc després Millás resultava ser el guanyador amb la novel·la "El Mundo" i el mediàtic n'era el finalista amb "Villa Diamante".

És curiós com el que hauria de ser un secret ben guardat, i protegit amb pseudònim, com és els noms dels escriptors premiats circula amb total impunitat i perd el suspens.

No parlaré de Juan José Millás ja que la seva carrera com a periodista i escriptor és més coneguda i reconeguda. En canvi, la distinció a l'histriònic veneçolà ve a alimentar el debat sobre els escriptors mediàtics que veuen com la seva fama i aparicions televisives els col·loquen amb el favor del públic en el mercat literari.

De ben segur que d'ara endavant molta gent dirà:

-Vinga, anem a veure que ha escrit "la locaza" de l'Izaguirre? ( segurament serà un percentatge de població que no llegeix amb assiduïtat i prefereixen un llibre premiat abans que jugar-se-la amb autors desconeguts).

Qui li anava a dir a Borís la sort que faria quan va arribar a Espanya fa poc més de deu anys. A les entrevistes li recorden sovint el seu passat com a guionista de culebrots sud-americans i ser home del temps als seus inicis en una televisió gallega.

El gran salt, i no precisament al buit, el va fer de la mà del duty free Xavier Sardà que ara es dedica a passejar-se pel món a la vegada que pels platós de televisió. Alguna cosa li deuria veure Sardà al veneçolà per fer-lo aparèixer ràpidament al programa i convertir-lo en tot un fenomen. En aquells anys va néixer el show de Boris, amb baixades de pantalons incloses, petonets amb els convidats i tocs de "suposat glamour" (potser per això co-presenta ara Channel Nº4).

Des d'un primer moment no va amagar la seva condició d'homosexual (hagués sigut realment difícil dissimular les seves plumes), ens parlava del seu novio i s'insinuava a tots els convidats que li resultaven atractius. Eren els momentazos Borís.

Aquest rol televisiu ha enriquit el seu compte bancari però ha fet que perdi respecte quan intenta presentar-se com a escriptor intel·lectual i erudit, fill de família liberal, acomodada, culte i de lletres. Suposo que, com altres, ha aprofitat el seu filón mediàtic per fer-se un lloc al mercat i ha pogut publicar ja 4 novel·les, amb un éxit....

Personalment he conegut les dues personalitats del Borís; en un avió vaig conèixer a l'artista glamourós, cridaner, extravagant, divertit (només ens separava el passadís) i en una altra ocasió en una terrassa vaig comprovar la seva altre cara (seriós, serè, tranquil, tot i que el punt glamour no el perdia).

2 comentarios:

Blogger Enric Tomàs ha dicho...

Lamento discrepar força del post d'avui:
En primer lloc, el nom de l'obra de Millás no és correcte. Es diu 'El Mundo'.

En segon lloc, dius: "No parlaré de Juan José Millás ja que la seva carrera com a periodista i escriptor és més coneguda i reconeguda". Tens raó, però tingues en compte que el subjecte és un home Prisa pels quatre costats i és l'empresa dels Polanco els que ens posa al cap i ens ven el seu talent. Jo solc llegir a Millás en les seves columnes dels divendres a un diari que es diu El Pais. Quan tracten temes polítics, són realment brillants. Quan no, sovint són molt fluixes.

En tercer lloc, no comparteixo aquesta crítica fàcil a Boris. Cert és que el subjecte és un histrió y una 'loca'. Segons entenc, sembla que venint d'on ve (culebrots, home del temps a Galicia, i Crónicas Marcianas), no pot escriure de qualitat. Res més lluny. Penso que en Boris ha sabut conjugar la seva faceta més prosaica amb una activitat intel.lectual i un intel.lecte fora de tota dubte. Només cal escoltar-lo parlant amb serietat a, per exemple, La Ventana.

Així, a diferència del que afirmes, penso que tot el que fa, no té pq impedir la seva qualitat com a escriptor.

I per últim, tot i que em queda lluny, trobo impagable el que Boris ha fet per normalitzar el col·lectiu gay en aq país de cavernícoles.

12:25 p. m.  
Blogger Cisco ha dicho...

Bona tarda Caminante, et veig molt informat, i en aquest cas et puc dir que el títol del llibre de Millás l'he tret de l'Avui i, mal fet, me n'he fiat de totes totes.

Pel que fa a Millás jo també li he llegit columnes, entrevistes i programes de televisió i crec que porta una carrera més coherent que Izaguirre.

Pel que fa a la meva critica fàcil entorn la persona de Borís et puc dir que és el que penso sobre ell, i no sabia que fossiu tan propers!

Per últim no estic segur tan segur com tu que l'hi hagi fet un favor al col·lectiu homosexual amb les seves actuacions. El que està clar és que de normalització en absolut!

1:38 p. m.  

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Página principal