Els pèls de punta

Mira que ja l’havia escoltat vegades l’himne del centenari del Sevilla però des de la mort del futbolista Antonio Puerta se’m posen els pèls de punta.

La primera vegada que vaig tenir noticies d’aquesta cançó de l’Arrebato va ser gairebé fa tres anys quan feia un treball pel seminari d’esports de la facultat i vaig trucar a les oficines del club. Quina sopresa al comprovar que el seu himne era el fil musical que em posaven de fons. No el coneixia però tenia la seva gràcia. Em tenien una bona estona com un tonto esperant i jo tatarejant l’himne “ ejemplo de sevillania, familia roja y blanca del Sanchez Pizjuan.. y es por eso que hoy vengo a verte, sevillista seré hasta la muerte…”.

Imagineu si hi vaig trucar cops, i sempre em deien “ espere un momento”, i pam, em clavaven l’himne altre cop… “La Giralda presume orgullosa de ver al Sevilla en el Sánchez Pizjuan…”

Des d’aleshores cap noticia més fins a la mort d’Antonio Puerta. Al escoltar als afeccionats cantant l’himne “ a capella”a la porta de l'estadi quan esperaven per rendir-li un últim homenatge al jugador, se'm va posar"de gallina la piel".

Tanmateix va servir per recordar les meves trucades al club hispalenc, el gran viatge que ens vam fer per Andalusía amb els companys de facultat i la simpatia de la gent d’allà ( i els aperitius, els bars, los finitos, los chocos, les mosses, quan vam estar apunt de colar-nos al seu estadi en un partit europeu fent veure que erem periodistes acreditats quan només erem estudiants.. i altres aventures però sería un no parar).

Precisament el Sevilla no és el club que desperti les meves simpaties, com a equip, ja que sempre havien sigut uns destralers i l’any passat ens van barrar el pas a aconseguir la primera Copa de la UEFA a Glasgow. Tot i això la seva afició ha fet que els vegi amb altres ulls i gairebé em sapiga el seu himne millor que el del meu club (des de que l’han fet completament en català que no hi ha manera).

Ala, tot teu Arrebato…. metele maestro...