Jo també vull ser excel·lent
Dimecres va ser un dia especial per la familia. El meu pare, metge de professió, el van distingir amb el premi a l'Exce·lència Mèdica 2006. Ell, juntament amb 29 guardonats més, van rebre aquesta distinció del Col·legi de Metges de Barcelona després que els professionals de la Medicina d'alguns hospitals, centres de dia o facultats els proposessin i un jurat els examinava. Aquests set membres del Tribunal, també llicenciats en Medicina, consideraven si el candidat al guardó era apte i mereixedor de tal distinció. Vist lo vist, al meu pare no va tenir problemes per passar aquesta criba.
La cerimònia d'entrega d'aquest premi es va celebrar a la sala d'actes del Col·legi de Metges, al Passeig Bonanova. La sala era petita, o va quedar petita, pels 30 distinguits i el seus acompanyants. Un cop allà puc afirmar que la familia Viver era qui va moure més masses, entre familia directa, amics i companys de l'hospital o de la facultat que van voler estar amb ell en un dia tan especial. La veritat és que no se que debia sentir el meu progenitor, o els altres 29 premiats, però deu ser una sensació increïble que et consideren exce·lent en la teva feina i a proposta els teus companys.
De tot el que van dir o vam viure el vespre de dimecres 8 de novembre em quedo amb una idea que va deixar anar el president del Col·legi de Metges, Miquel Bruguera, i que després també va recollir la consellera de Sanitat en funcions, Marina Geli. Es considera excel·lent aquell professional que serveix de referent als seus companys i de mirall per les generacions que estan aprenent i pujen. Per lo que jo visc del dia a dia amb el Dr.Viver pare ( considerant que jo sóc el Dr. Viver fill però by he face), es mereixedor de tal distinció, i com a mostra tots els companys de servei del meu pare estaven allà amb ell, els de quan va entrar fa més de 20 anys i els actuals i, que voleu que us digui, això ha de molar.
A la sortida es va celebrar un petit soparet amb un pica a pica. Molta gent es va apropar a ma mare, ma germana o a mi mateix felicitant-nos per la part que ens tocava del premi. La meva resposta va ser: obviament gràcies però que el mèrit era seu, i que espero que sent el seu fill la genètica em fagi, en el seu dia i en el camp professional on acabi fent carrera, valedor de tal distinció.
Digueu-me gelòs però jo també vull ser EXCEL·LENT professional, i que em reconeguin com a tal. De totes maneres, moltes felicitats Doctor Viver!
Dimecres va ser un dia especial per la familia. El meu pare, metge de professió, el van distingir amb el premi a l'Exce·lència Mèdica 2006. Ell, juntament amb 29 guardonats més, van rebre aquesta distinció del Col·legi de Metges de Barcelona després que els professionals de la Medicina d'alguns hospitals, centres de dia o facultats els proposessin i un jurat els examinava. Aquests set membres del Tribunal, també llicenciats en Medicina, consideraven si el candidat al guardó era apte i mereixedor de tal distinció. Vist lo vist, al meu pare no va tenir problemes per passar aquesta criba.
La cerimònia d'entrega d'aquest premi es va celebrar a la sala d'actes del Col·legi de Metges, al Passeig Bonanova. La sala era petita, o va quedar petita, pels 30 distinguits i el seus acompanyants. Un cop allà puc afirmar que la familia Viver era qui va moure més masses, entre familia directa, amics i companys de l'hospital o de la facultat que van voler estar amb ell en un dia tan especial. La veritat és que no se que debia sentir el meu progenitor, o els altres 29 premiats, però deu ser una sensació increïble que et consideren exce·lent en la teva feina i a proposta els teus companys.
De tot el que van dir o vam viure el vespre de dimecres 8 de novembre em quedo amb una idea que va deixar anar el president del Col·legi de Metges, Miquel Bruguera, i que després també va recollir la consellera de Sanitat en funcions, Marina Geli. Es considera excel·lent aquell professional que serveix de referent als seus companys i de mirall per les generacions que estan aprenent i pujen. Per lo que jo visc del dia a dia amb el Dr.Viver pare ( considerant que jo sóc el Dr. Viver fill però by he face), es mereixedor de tal distinció, i com a mostra tots els companys de servei del meu pare estaven allà amb ell, els de quan va entrar fa més de 20 anys i els actuals i, que voleu que us digui, això ha de molar.
A la sortida es va celebrar un petit soparet amb un pica a pica. Molta gent es va apropar a ma mare, ma germana o a mi mateix felicitant-nos per la part que ens tocava del premi. La meva resposta va ser: obviament gràcies però que el mèrit era seu, i que espero que sent el seu fill la genètica em fagi, en el seu dia i en el camp professional on acabi fent carrera, valedor de tal distinció.
Digueu-me gelòs però jo també vull ser EXCEL·LENT professional, i que em reconeguin com a tal. De totes maneres, moltes felicitats Doctor Viver!
entrada de Cisco a las
5:40 p. m.
1 comentarios:
Jo crec que arribaras a ser un excel·lent professional.
Un petonàs
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio