POCA PESCA

Aquest estiu ha fet sis anys que els meus pares van complir un dels seus somnis: comprar-se un barco. Matitzem-ho una mica, el somni propiament era del meu pare, que ha navegat des de petit, però ma mare, que és de la muntanya i el mar com que ni fu ni fa, el va recolzar i li va deixar uns dinerets que li van tocar en herència al morir la seva mare.

Pensant-hi fredament, aquets trastos costen un ull de la cara. Toques a bastant més d'un milió de pessetes de les àntigues per metre quadrat. És un mini mini pis que navega pel mar. No tot han sigut flors i violes perquè el meu pare la vol per pescar i nosaltres per "barquejar". Com que no ens agrada discutir i sóm majoria, doncs decidim anar a banyar, i aíxi fem tots els estius. Ens reunim dos o tres barques i dinem en una caleta. La sensació de relàx és absoluta però si fa solete et quedas gamba gamba.

Abans m'agradava anar de tant en tant a la platja, els motius són obvis perquè els ulls no descansen ni un moment, però "ya me estoy quitando". Ahh, el barco es diu POCA PESCA en honor a uns premis que guanyava el meu pare de petit/jove on triumfava qui pescava més. Tot i així, els premis es deien POCA PESCA.

Ja té sis anys, però la Beneteau Antares 7.10 està com nova ( amb lo que costa com per canviar-la cada poc com el cotxe...). Us deixo que arriba una onada i sinò agafo el timó amb dos mans mullará la tripulació.