Dia 0 de la Era Post-Maragall

Aprofitant la diada de Tots Sants, el molt Honorable President Pasqual Maragall va convocar unes eleccions al Parlament de Catalunya. Forçat per diverses circumstàncies, que crec que tothom ha sentit hipotesis en algún mitjà, ell no s'hi ha presentat. Reconec que s'hi hagués sigut el candidat del PSC el meu vot era per ell, però al no presentar-s'hi doncs l'hi he fet confiança, que diuen uns, a un altre presidenciable.

Ara que hi penso he votat com qui desflora una margarita. Quan m'he quedat sense petals, pels motius que sigui, és quan he vist la llum que portarà al Palau de la Generalitat, i mira que està fosc ehh, tot i les obres d'emblanquiment que hi han fet. Suposo que hi deu haver de tot entre l'electorat però cada vegada que vaig a uns comicis considero que el meu vot és decisiu, com a mínim perquè no hi hagi majoria absoluta de cap partit.

Un fet curiós. He anat a votar cap a les 12 del migdia, i he tingut "l'honor" de ser el votant número 100 de la taula que tenía assignada. El president de la taula m'ha fet la brometa de que aquest honor representava que als propers comicis sería jo el president. He rigut per cortesía però amb poques ganes, perquè no hem fería un pel de gràcia.

Jo ja he exercit el meu deure de ciutadà en democràcia. Ara toca esperar els resultat, però desitjant que no guanyin ni el Carod, ni en Piquè ni en Mas. Qui vull que sigui el successor de Pasqual Maragall "el Breu"?? Us ho he posat bastant fàcil.

Guanyi qui guanyi el críticarem, així que VISCA CATALUNYA!