Epidèmia OT

Diumenge 15 d'octubre de 2006. Finalitza el pont de quatre dies i faig un pas endavant per recordar que no hi ha nit que no acabem cantant quan sortim amb els amics a prendre unes copes. Els karaokes els hem provat però preferim el contacte directe amb el públic, és a dir, en els bars, d'una manera espontània i observar com respon la gent als nostres càntics.

També haig de dir que sóm majoritariament dos els que portem "la veu cantant", el Monsieur Gaspar i jo mateix, i el repertori és bastant extens però l'hauriem d'anar renovant perquè ja semblem les discoteques que sempre repeteixen, i pel mateix ordre, les cançons setmana rere setmana.

Per anar calentant motors començem amb els mítics "camareros". Un dels que més triomfa és el:

- Camarero! que?
- Camarero! que?
- Una de pam bimbo?
- Una de pam bimbo?
- "Seré tu amante pam bimbo, pam bimbo, corazón corazón malherido....".

( Els olés del respectable no els reprodueixo però es presuposen, jajaja).

Un cop trencat el gel començem amb les cançons italianes que tan bé domina l'àmic Gaspar. Amb poca veu però moltes ganes treu el Joselito que porta dins i repassa el cd de "Lo mejor de Italia" ( dècada seixanta-setanta-vuitanta). No pot faltar en un repàs a la canzione italiana la nostre amiga Rafaella Carra, altrament coneguda com a " Si fuera...". A tot això tenim el públic d'empeus, demanant que repetim algun dels èxits.

A la part final del "concert", amb l'ambient a tope, cantem peçes més modernes i variades, des del Canto del Loco, Sabina, Pereza, Calamaro, Los Rodriguez, fins que les cordes vocals diuen prou.

Tampoc ens van els grans espais, sóm gent modesta i preferim fer la gira pels bars més clàssics. Normalment la gent ens segueix, i poques vegades ens han convidat a abandonar "l'acadèmia". Me'n recordo d'un cop a l'Ovella Negre que un dels goriles ens va titllar de borratxos i de tenir mal gust, mentre ens acompanyava cap a la porta.

No sempre es pot triomfar però nosaltres ho intentem, i no deixarem de cantar.